Informe I - Síndic de Greuges

projecte de llei que establisca l’exigència que els plans generals municipals prevegen
entre les seues determinacions reservar un percentatge mínim de sòl residencial per a
assegurar la demanda d’habitatges sotmesos a algun tipus de règim de protecció pública,
i evitar la segregació social de l’espai urbà a fi de garantir-ne la cohesió.
– Impulsar com més prompte millor i tenint en compte el que disposa l’article 49 bis de
la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Govern valencià, que s’adeqüe el Decret
26/1989, de 27 de febrer, d’adjudicació d’habitatges de promoció pública de la
Generalitat Valenciana a la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu comú, en els particulars següents:
requeriment per a esmenar les sol·licituds en el termini de deu dies, anunci dels períodes
d’informació pública en un periòdic oficial i termini mínim de vint dies per a presentar
al·legacions, notificació als interessats del termini màxim per a resoldre un assumpte i
els efectes del silenci (després que una norma amb rang de llei el determine), notificació
de les resolucions sobre segones i posteriors adjudicacions als sol·licitants no
adjudicataris.
– Valorar l’oportunitat d’introduir en el barem d’aplicació a la sol·licitud d’habitatges
de promoció pública la valoració de les circumstàncies següents: dones víctimes de
maltractaments, dificultat d’accés a l’habitatge dels joves menors de trenta-cinc anys i
antiguitat de les sol·licituds.
– Mantenir, impulsar i incrementar tant com siga possible la promoció d’habitatges de
protecció pública i adjudicar-los en règim de propietat o de lloguer.
– Persistir en les labors de vigilància i de control respecte del manteniment dels
requisits que s’exigixen als adjudicataris per a accedir a un habitatge.
2.1. Plans d’habitatge
A ningú no se li escapa que durant els darrers anys s’ha produït un procés de significatiu
increment dels preus dels habitatges lliures, que han acompanyat unes xifres històriques
de promoció de nous habitatges, també lliures, mentre que els habitatges protegits de
nova construcció, amb preus lògicament limitats, han experimentat retrocessos pel que
fa al volum de producció. El fenomen d’increment de preus s’ha basat inicialment en
una forta embranzida de la demanda, que, al seu torn, és causada per la bona situació
econòmica, que es traduïx en més ocupació i més poder adquisitiu de les famílies, el
qual ix reforçat d’una manera especial per una evolució molt favorable dels tipus
d’interés dels préstecs hipotecaris, base fonamental del sistema de finançament de
l’accés en propietat a l’habitatge.
L’aspecte menys favorable d’estos fenòmens ha consistit en el fet que, tot i l’oferta
existent, grups amplis de població amb nivells mitjans o baixos d’ingressos i,
especialment, els joves s’han trobat cada vegada més en pitjors condicions per a accedir
a habitatges en propietat a preus moderats. Encara que el procés alcista de preus es puga
moderar a curt termini, el problema de l’accessibilitat persistirà per a molts dels
col·lectius esmentats, vista la resistència dels preus nominals dels habitatges a baixar i
212