Informe I - Síndic de Greuges

negativa del tribunal d'un concurs general de permetre-li accedir a una còpia corregida
d'un examen.
Després de les oportunes investigacions, el defensor del poble europeu va considerar
que la negativa del Parlament europeu a facilitar una còpia del seu examen a la
demandant constituïa un cas de dolenta administració i va dirigir el següent projecte de
recomanació al Parlament europeu “el Parlament permetrà a la demandant l'accés al seu
examen corregit”.
A la vista d’això anterior, el Parlament europeu va transmetre un informe detallat al
defensor del poble europeu, i va donar compte sobre el fet que esta institució havia
acceptat el principi de permetre als candidats l'accés a una còpia de l'examen corregit i
informava de la seua intenció, entre altres coses, que en “totes les oposicions publicades
a partir de l’1 de gener de 2001, els candidats reberen una còpia de les seues proves de
selecció múltiple, amb la prèvia sol·licitud per escrit”.
D’altra banda, i davant una situació de buit legal com l'assenyalada, el recurs al
mecanisme jurídic de l'analogia, imposava en bona lògica satisfer esta anomia
legislativa a través de l'aplicació supletòria de la normativa d'accés als estudis
universitaris d'alumnes de règim general, integrada pel Reial Decret 1640/1999, de 22
d'octubre, reguladora de la prova d'accés a estudis universitaris. Esta normativa, en
matèria de reclamacions de les qualificacions imposades, partint de la vigència i del
necessari respecte dels principis anteriorment exposats, establix un sistema de doble
correcció de l'examen i de determinació de la nota definitiva mitjançant el càlcul de la
mitjana aritmètica entre la nota obtinguda en la qualificació impugnada i la nova
qualificació realitzada per un professor distint al que va dur a terme la primera correcció
(art. 16. Reclamacions: doble correcció).
L'absència de regulació en este àmbit, en este sentit, va haver de salvar-se mitjançant el
recurs a la funció integradora que, en el nostre dret, s'atribuïx als principis generals del
dret o mitjançant l'aplicació analògica d'altres normatives que presentaren identitat de
raó, però no mitjançant la tramitació de la reclamació a través d'un mecanisme (la
revisió anònima) que no gaudia de cobertura normativa adequada i que, a més,
vulnerava el principi de transparència de l'actuació administrativa, i hi generava
indefensió en via administrativa de l'interessat.
Per tot açò anterior, es va recomanar a la Universitat d'Alacant que permetera la revisió
presencial de l'examen realitzat per la interessada, de manera que es donara satisfacció
efectiva al principi de transparència que ha de regir l'actuació administrativa.
De la mateixa manera, es va recomanar a la Universitat d'Alacant que, en situacions
com l'analitzada, extremara al màxim el deure legal de donar compliment al principi de
transparència en els processos selectius, i permetera als aspirants a accedir als estudis
universitaris a través del sistema d'ingrés per a majors de 25 anys, la possibilitat de
revisar el seu exercici amb totes les garanties i mitjans, incloent-hi l'accés presencial a
l'exercici o examen realitzat.
312