Informe I - Síndic de Greuges

Per la seua banda, la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural
Valencià assenyalava que es va assabentar de l'existència de l'abocador en qüestió a
través de l'Ajuntament d'Almenara i “en estos moments s'està estudiant l'interés del
jaciment paleontològic en qüestió i l'afecció que puga representar l’abocador esmentat”.
El consistori d'Almenara ha estat reiteradament requerit perquè subministrara la
informació referent a això, fins i tot amb l’advertiment que la seua determinació a no
donar resposta a la sol·licitud d'informació que insistentment li vam dirigir es
consideraria constitutiva d'una actitud hostil de falta de col·laboració envers esta
institució, però fins hui no n’hem obtingut cap resposta, per la qual cosa, en la data de
tancament del present Informe anual, no ha conclòs la nostra actuació.
Queixa iniciada d'ofici núm. 21/2004 (expedient núm. 040753) sobre els
abocaments indirectes a xarxes de sanejament (data d'incoació: 22.03.04).
Els sistemes de sanejament en poblacions es troben sovint amb problemes derivats de
l'arribada a les instal·lacions de depuració d'aigua residual de productes que afecten
sensiblement els processos que s'hi efectuen i que poden impedir la depuració adequada
de les aigües. En efecte, les depuradores, el funcionament de les quals és bàsicament
biològic a partir de la degradació que produïxen certs bacteris, poden perdre el seu
potencial de depuració, en tot o en part, quan accedixen a la instal·lació substàncies
químiques no previstes que puguen haver-se abocat en alguns punts de la xarxa de
clavegueram.
Estos abocaments indirectes espatllen els processos i fan que aigua sense depurar acabe
abocant-se a lleres públiques o a la mar.
Esta institució va voler verificar quin seguiment estaven efectuant les administracions
implicades sobre este tipus de comportaments, que es produïxen principalment per part
de grans usuaris i indústries; si s'establien mecanismes adequats d'inspecció, control i
sanció, si existia una coordinació adequada entre les administracions implicades i si
caldrien uns esforços majors per a tallar estes pràctiques, per la qual cosa es va
determinar la incoació d'ofici de la queixa de referència.
L'article 4 de la Llei 2/1992, de 26 de març, de sanejament de les aigües residuals de la
Comunitat Valenciana, atribuïx als ens locals la competència per a, de conformitat amb
el que s’establix en la legislació de règim local, gestionar el servei de clavegueram i,
entre altres aspectes, efectuar “el control d'abocaments a les xarxes municipals de
clavegueram, incloent-hi l'adopció de mesures correctores, d'acord amb les
corresponents ordenances municipals, normativa general de la Generalitat i de l'Estat”.
D’altra banda, l'article 3 de la mateixa Llei recull, entre les competències de la
Generalitat Valenciana, “el control dels abocaments a les xarxes de col·lectors generals i
establix les limitacions de cabal i de la contaminació d’acord amb les característiques de
la xarxa i de les instal·lacions de tractament”.
L'article 5, juntament amb diversos sistemes de relació interadministrativa, preveu la
80