Informe I - Síndic de Greuges

València feien del xiulet, queixa número 021924 (Informe anual 2003, pàg. 178), es va
tancat en acceptar-se la Resolució que va emetre esta institució.
3.2. Informació ambiental
En l’àmbit ambiental, l’accés a la informació i la major participació dels ciutadans
permet a les autoritats públiques prendre millors decisions i aplicar-les més eficaçment,
contribuïx a sensibilitzar el públic respecte dels problemes ambientals, li dóna la
possibilitat d’expressar les seues preocupacions i ajuda les autoritats a tenir-les
degudament en compte. És, doncs, un element transcendental que mereix la màxima
atenció i tutela. Esta és la posició que invariablement manté esta institució davant les
queixes que presenten els ciutadans amb este objecte.
Este any hem trobat de nou nombrosos casos de sol·licitud d’informació mediambiental
que no es contesten o es contesten amb molt de retard i de manera incompleta.
Destacarem alguns exemples de les queixes que hem tramitat.
Així, en la queixa número 040429, en la qual es pretenia exercir el dret a la informació
sobre l’existència de l’oportuna llicència d’obres o altres autoritzacions que pogueren
ser necessàries per a la construcció de dos dipòsits d’aigua en sòl no urbanitzable, vam
recomanar a l’Ajuntament de Castell de Guadalest el deure legal de resoldre, en el
termini màxim de dos mesos, les sol·licituds d’informació ambiental que havien
presentat els ciutadans, i l’obligació de contestar sense demora la que havia presentat
l’actora. Així mateix, se li recomanava la conveniència de remetre a l’associació
ecologista una còpia dels documents i de les actuacions que desplega el SEPRONA, que
es troben en poder de l’Ajuntament. L’Ajuntament va acceptar la nostra recomanació i
l’expedient es va tancar.
Un altre exemple el trobem en la queixa número 040945, en què se sol·licitava
informació ambiental relativa a la introducció d’una espècie denominada espinós en
l’albufera de València per part de la Conselleria de Territori i Habitatge. Efectuada la
recomanació corresponent en què s’indicava a la Conselleria la necessitat de resoldre
expressament la sol·licitud de l’interessat, esta va accedir a la seua petició i la va
acceptar, de manera que es va donar per finalitzat este expedient.
Per acabar, en la queixa número 041546, el seu promotor denunciava que, quan va
acudir a la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència amb l’objectiu de verificar una
determinada informació ambiental, li van denegar la possibilitat de fer fotografies de
l’expedient. L’Administració justificava esta actitud en les determinacions del RDLEG
1/1996, de 12 d’abril, que aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, de
manera que els interessats poden accedir al coneixement dels projectes que s’exposen a
informació pública, però no els poden reproduir sense el consentiment del titular.
En la nostra Resolució afirmàvem que, quan el compareixent en un tràmit d’informació
pública pretén obtenir còpies o reproduccions de la documentació que integra un
expedient, ho ha de sol·licitar a l’Administració competent i n’ha d’obtenir resposta
amb la màxima celeritat possible per a no desvirtuar la finalitat essencial de la
232