Informe I - Síndic de Greuges

precarietat dels mitjans econòmics de què disposa l’Ajuntament per a atendre el cost
que es deriva de la implantació efectiva i total d’aquells.
Per això vam recomanar a l’Ajuntament d’Algar de Palancia que “una vegada elaborat
un informe tècnic per a comprovar l'execució correcta del pavimentat i de la col·locació
de vorades a les voravies, s’acorde, si escau, la recepció parcial d’estes obres
concretes.” Esta recomanació s’ha acceptat.
D’altra banda, l’autor de la queixa número 031025, membre d’una junta de
compensació no dissolta a Sueca (València), ens manifestava que havia sol·licitat que
s’anul·lara el punt cinqué de l’ordre del dia relatiu a la construcció d’una piscina, ja que
no s’havia arribat al quòrum necessari del 75% dels membres de la Junta. Així mateix,
tenint en compte els evidents perjudicis que es podrien derivar si l’acord que s’havia
autoritzat de la construcció d’una piscina s’anul·la finalment, sol·licitava que se’n
suspenguera l’execució.
En el curs de la investigació hem pogut constatar que la zona esportiva de la
urbanització del Teular és una dotació privada, que no exigix el planejament, i és la
Junta de Compensació la que va decidir crear-la i que la Junta va elaborar un estudi de
detall en què s’ordenava construir pistes de tenis, una piscina i frontons.
Partint de la important qüestió que el planejament no exigix esta zona esportiva, cal
remarcar que l’Ajuntament “va acordar acceptar la cessió de les obres d’urbanització i
d’instal·lació de l’àmbit de la Unitat d’Actuació del Teular i que l’esmentada acceptació
es formalitzara en un acta”, la qual es va firmar el 27 de novembre de 2000.
En conseqüència, segons es desprén de la documentació facilitada, i llevat d’informe
tècnic en contra que assevere la falta de realització d’algun element d’urbanització dels
que exigix el planejament, la Junta de Compensació hauria complit íntegrament el seu
objectiu social, que consistix a executar les determinacions urbanístiques que imposa el
planejament i, per tant, ens trobaríem davant el primer supòsit en què es podria acordar
la seua dissolució, segons establix l’article 57 dels seus estatuts i l’article 30.1 del RD
3288/1978, de 25 d’agost, Reglament de gestió urbanística (d’ara endavant RGU),
tenint en compte que, com advertix el Tribunal Suprem en la seua Sentència de 12 de
juny de 2003, “la dissolució és la mesura més greu que pot afectar una entitat jurídica, i
no es pot adoptar sense donar-li prèviament el tràmit d’audiència, perquè puga al·legar
el que convinga al seu dret sobre les causes determinants.”
El fet que l’execució de les instal·lacions esportives s’ordenara a través d’un estudi de
detall no obsta al que acabem d’exposar, ja que com recorda el Tribunal Suprem en la
seua Sentència de 16 de juliol de 2003, l’esmentat instrument d’ordenació és “una peça
contingent del planejament municipal destinat a completar o, si escau, a adaptar les
determinacions que establixen els plans generals, normes complementàries de
planejament i plans parcials, en els aspectes limitats de l’assenyalament d’alineacions i
de rasants i de l’ordenació de volums, d’acord amb les especificacions del pla, les
determinacions del qual en cap cas no poden contradir. Esta Sala ha posat de manifest
reiteradament (sentències de 24 de setembre i d’11 d’abril de 1996, i les que en estes
s’esmenten) la funció subordinada que respecte dels altres instruments del planejament
192