Informe I - Síndic de Greuges

En la data de tancament del present Informe anual a les Corts Valencianes està pendent
de ser resolta la queixa de referència, ja que no ha tingut entrada en esta institució
l'escrit d'al·legacions de l'interessat, al qual vam donar trasllat de la comunicació rebuda
del responsable de l'Àrea Econòmica de l'Ajuntament afectat, en què informava que “en
termes estrictes de legalitat, les liquidacions impagades van ser aprovades per la Junta
de Govern de l'Ajuntament de Burriana i sotmeses a exposició pública durant el període
d'un mes, vençut el qual l'interessat va poder interposar recurs de reposició contra estos
en els termes previstos en l'art. 14 del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual
s'aprovava el text refós de la Llei d'hisendes locals, i no consta que s’haja presentat tal
recurs”.
El grau de respecte i compromís de l'Empresa Municipal de Transports de la ciutat de
València amb la normativa referida a l'ús del valencià va ser bàsicament la qüestió
plantejada en la queixa núm. 040824.
De la comunicació rebuda de l'Administració competent es deduïa que la utilització del
valencià per part d'esta es trobava, com a mínim, en un grau de pràctica equiparació
amb l'ús del castellà, que, cal recordar-ho, és l'objectiu que alimenta les lleis de
normalització lingüística que han estat proclamades per aquelles comunitats autònomes
que tenen llengua pròpia.
L'extens informe que ens va ser remés reflectia que tota la publicitat, les guies, la
informació de trajectes, els preus, els canvis en els serveis, etc. estava disponible tant en
valencià com en castellà i, tenint en compte que el promotor de la queixa no va formular
cap al·legació que desvirtuara les afirmacions de l'EMT, esta institució no va poder
apreciar que este organisme vulnerara les prescripcions vigents respecte a la
normalització lingüística.
Respecte a les, si escau, afirmacions del promotor de la queixa, en el sentit que els
escrits de l'EMT estaven farcits d'errors ortogràfics, sintàctics i morfològics, la mateixa
EMT es va comprometre a corregir-los.
Esta institució només va poder constatar que les emissions del canal BUSSI situat a
bord dels autobusos, responsable dels avisos que realitzen a cada parada, efectivament,
no tenien versió en valencià, si bé la disposició i les negociacions amb la mercantil
BUSSITEL perquè totes les emissions efectuades a través d'este canal tingueren una
versió en valencià, va delimitar la resolució de l'expedient obert a este efecte.
La publicitat emesa pel Palau de la Música, com també totes les seues comunicacions i
fullets, que estaven exclusivament en castellà, va ser el nucli central de la queixa núm.
040823, l'admissió de la qual va venir determinada per considerar que reunia els
requisits exigits per la Llei reguladora del Síndic de Greuges i per entendre que la
publicitat, excel·lent mitjà de difusió de les activitats de l'Administració pública, és un
instrument fonamental per a assolir l'efectiva recuperació social del valencià.
L'expedient de queixa de referència va concloure amb una Resolució a l'Excm.
Ajuntament de València en què li recomanàvem que els impresos, formularis i la
410