Informe I - Síndic de Greuges

L'Administració està obligada a respondre al ciutadà que hi acudix, sense donar més del
que pot i ha de fer, però tampoc menys del que raonablement pot esperar-se’n, i el
mínim que ha d'oferir al ciutadà és una resposta directa, ràpida, exacta i legal. Esta va
ser la raó que va motivar que es dictara una resolució, recollida íntegrament en l'annex
d’este Informe anual, a fi que s'extremara el zel en els deures legals que concernixen
l'obligació de resoldre i que s'emetera, encara que tardanament, una resolució expressa i
prou motivada.
La primera recomanació va ser íntegrament acceptada per la Conselleria, que va cursar
les oportunes ordres a les direccions territorials. La segona, tanmateix, no ho va ser
perquè els interessats van optar per interposar recurs administratiu de reposició contra la
desestimació presumpta per silenci administratiu, i van quedar lògicament pendent de
resolució les qüestions, tant de forma com de fons, que s’hi plantejaven per la pròpia
Conselleria de Benestar Social.
1.4. Discapacitats: Centres ocupacionals i centres especials d’ocupació
En este apartat hem de fer menció de tres queixes, una referent a la permanència de
minusvàlids en centres ocupacionals una vegada superats els 65 anys d’edat, una altra
referent a la necessitat de places en centres ocupacionals i, la tercera, al compliment de
les obligacions d’avaluació dels treballadors en els centres especials d’ocupació per part
dels equips multiprofessionals.
En la queixa núm. 031245, es plantejava el cas dels minusvàlids que treballen en centres
ocupacionals que havien d’abandonar el recurs quan complien l’edat límit de jubilació.
Segons el parer dels reclamants, mentre les persones tinguen condicions físiques i
psíquiques adequades han de romandre en aquells serveis que tant de temps han
utilitzat.
Efectivament, la direcció territorial corresponent ens va confirmar que, d’acord amb
l’Ordre de 9 de abril de 1990, els beneficiaris dels centres ocupacionals són
discapacitats en edat laboral i que, d’acord amb el que establix la Llei general de la
seguretat social, el límit per a la jubilació ordinària és de 65 anys i, en complir esta edat,
per regla general, els usuaris d’este tipus de recursos han d’abandonar la plaça ocupada,
en cas que existisquen altres usuaris que estiguen en edat laboral i estiguen demanant
plaça en centre ocupacional, de manera que estes persones poden integrar-se en els
recursos específics per al sector de tercera edat.
En la queixa es posava l'exemple d'una persona concreta. Les persones afectades tenen
una doble protecció constitucional. La primera és atorgada per l'art. 49, en atenció a la
seua minusvalidesa. La segona se l'atorga l'art. 50 per la seua pertinença a la tercera
edat.
La preocupació per l'ocupació de les persones amb discapacitat és una constant en totes
les recomanacions internacionals sobre la matèria. La naturalesa dels centres
ocupacionals és la d'un servei social la finalitat del qual és assegurar els serveis de
336