Informe I - Síndic de Greuges

El total de places i centres existents ascendia a 76, dels quals 20 estan ubicats a la
província d'Alacant, 11 a Castelló i 45 a València. Quant a les places, n’hi ha 1.122 a
Alacant, 466 a Castelló i 2.348 a València, la qual cosa dóna un número total de 3.936
places. La progressió en els últims deu anys quant al nombre de places havia donat lloc
al fet que de les inicials 2.606 de què es disposava en 1995 es passara a un total de
3.936 l'any 2004.
No podíem oblidar que, des del punt de vista de la sol·licitant, després de més d'any i
mig d'espera, ni tenia plaça en centre ocupacional, ni semblava que en breu termini
poguera solucionar-se el problema. El deure de creació d'este tipus de serveis,
tanmateix, no pot considerar-se absolut per als poders públics. Hi ha una sèrie de límits
reconeguts internacionalment com són la consideració del cost dels serveis, la
disponibilitat dels recursos o la necessitat de disposar de diferents serveis d'una manera
imparcial ateses les necessitats dels diferents tipus de discapacitats. El límit de la
disponibilitat pressupostària condiciona, des de la perspectiva material i legal, les
possibilitats de creació.
Les dades revelen un progressiu increment de les places encara que, segons el nostre
parer, és encara insuficient per a cobrir la demanda d'un recurs necessari per a la
integració dels discapacitats afectats.
Per això, es va emetre una Resolució, recollida íntegrament en l'annex de l'Informe
anual, suggerint a la Conselleria de Benestar Social que es continue avançant en la
creació de places a fi de reduir la llista d'espera i que, en el cas concret que ens ocupava,
es procurara solucionar la demanda de plaça de manera que l'espera no es demorara més
enllà d'un temps raonable. En l'actualitat estem pendents de la contestació de
l'Administració.
El promotor de la queixa núm. 040766, pare d'un treballador d'un centre especial
d'ocupació, va denunciar diverses irregularitats que hi existien. Els centres especials
d'ocupació són aquells l'objectiu principal dels quals és la realització d'un treball
productiu, que participe regularment en les operacions del mercat, amb la finalitat
d'assegurar una ocupació remunerada i la prestació de serveis d'ajust personal i social
que requerisquen els seus treballadors minusvàlids, al mateix temps de constituir un
mitjà d'integració del nombre més gran de minusvàlids al règim de treball normalitzat.
No totes les qüestions proposades van poder ser examinades, pel fet que el centre
especial d'ocupació afectat era de naturalesa privada i queda, per tant, fora del nostre
àmbit competencial. No obstant això, sí que vam poder analitzar el problema dels
reconeixements dels treballadors del centre especial d'ocupació per part dels equips
multiprofessionals (activitat que han de desenvolupar actualment pels equips de
valoració i orientació), que inclouen intervencions tan importants com l'avaluació inicial
de la capacitat per a treballar i la revisió bianual, activitats previstes en el Reial Decret
1368/1985, de 17 de juliol, que regula esta relació laboral especial i que hem pogut
constatar que no es complix.
Encara que la responsabilitat de sotmetre's a l'avaluació és privada, tant del treballador
com de l'empresari, l'Administració no pot romandre al marge d'estes qüestions, entre
338