Informe I - Síndic de Greuges

a engegar la planificació acústica prevista en la llei, així com efectuar les declaracions
de zona acústicament saturada que escaiguen, cosa que per descomptat coadjuvaria que
progressivament anaren corregint-se les situacions detectades.
En tot això, l'Administració autonòmica, així mateix, ha de prodigar-se, especialment
actuant en coordinació amb els ajuntaments, perquè puguen complir amb estos objectius
i, fins i tot, desenvolupar funcions pròpies d’aquells per substitució, quan s'observe una
notòria negligència en el compliment de les seues obligacions. Ara bé, perquè la
intervenció exigible a les diverses administracions siga eficaç davant d'estos problemes,
cal que els mitjans siguen suficients, tant personals com materials, en la qual cosa també
observem un seriós dèficit.
Un element important en la tutela dels béns ambientals, directament connectat amb la
participació ciutadana, és la problemàtica de l'accés a la informació ambiental. En esta
matèria observem sovint una excessiva lentitud en la tramitació dels expedients per part
de l'administració, així com la utilització, de vegades abusiva, d'algunes de les causes
d'exclusió de l'accés previstes en la llei, la interpretació de la qual entenem que ha de
fer-se d'una manera sempre favorable al subministrament de la informació.
Especial rellevància té la subjecció de determinades actuacions a avaluació d'impacte
ambiental, quan este tipus de control permet una valoració global dels efectes de les
grans obres sobre els béns ambientals. En este àmbit són abundants les queixes que
accedixen a esta institució amb motiu de l'explotació de pedreres i d’instal·lacions
d'extracció d'àrids. Estes activitats no sempre disposen de les autoritzacions pertinents, i
hem detectat de vegades que, tot i que les tinguen, excedixen els seus termes o
incomplixen els seus condicionats. En esta matèria és tan important verificar l'existència
d’estos títols, com el compliment estricte del condicionat ambiental imposat.
La intervenció de les administracions públiques està, no obstant això, condicionada pel
que fa al control de les explotacions, per l'important obstacle que moltes de les pedreres
es van establir abans de l'entrada en vigor de la legislació d'impacte ambiental, per la
qual cosa no compten amb una avaluació d’estes característiques, i es limiten a disposar
de plans de restauració i de tasques, que si bé actuen en lloc d'aquell instrument, tenen,
per descomptat, un abast menor.
Hem de destacar, finalment, per la seua rellevància, la problemàtica relacionada amb la
implantació de parcs eòlics a la Comunitat Valenciana, que ha generat una especial
conflictivitat en algunes zones. Així, estem en este moment realitzant una investigació
sobre la implantació d'estes tecnologies a la zona 14 del Pla d'Acció Territorial Sectorial
“Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana”, que afecta les zones d'Almudaina, Planes,
Tollos, Benimassot, Balones, Millena, Gorga, Quatretondeta, Benasau, Famorca,
Fageca, Beniardà i Castell de Castells, a la província d'Alacant.
Encara no estem en condicions de donar compte de les conclusions finals d'esta
investigació, atés el seu estat de tramitació actual, però sí que volem traslladar la
profunda preocupació que els ciutadans, així com algunes corporacions municipals, ens
han manifestat en relació amb esta problemàtica, ja que entenen que els parcs eòlics
projectats no estan degudament justificats perquè no hi ha vent suficient, generen un
22