Informe I - Síndic de Greuges

comunicació, tant socials com oficials, igual que el valencià, i sense que en cap cas
puguen ser discriminats per raó de la seua elecció.
El dret a la no-discriminació per motius lingüístics apareix expressament consagrat en el
paràgraf tercer de l'art. 7, i), del nostre Estatut d'Autonomia, en l'art. 11 de la Llei d’ús i
ensenyament del valencià, concretament el dret que assistix cada ciutadà a triar, en les
actuacions iniciades a instància de part, la llengua en la qual desitgen que
l'Administració els comunique aquells aspectes que els interessen, i en les iniciades
d'ofici, el dret a indicar la llengua en la qual desitgen que l'Administració es comunique
amb ells, qualsevol que siga la llengua en què es va iniciar. Amb això es reitera el
manament contingut, a àmbit estatal, en l'art. 36 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,
sobre la llengua que cal emprar en la tramitació dels procediments administratius.
En conseqüència, esta institució va considerar que l'Administració pública, i pel que fa
al cas que ens ocupa, l’educativa, ha de trobar, a l'hora d'elaborar precisament polítiques
de normalització lingüística, el punt just d'equilibri entre les necessitats de fomentar i
potenciar l'ús social i oficial del valencià, i retornar la nostra llengua a una situació
d'igualtat amb el castellà, i els drets lingüístics reconeguts a tots els valencians,
qualsevol que siga la seua realitat idiomàtica.
Un punt d'equilibri que, la majoria de vegades, estarà en la remissió de documents
bilingües, fins i tot amb preferència (a través de la seua ubicació en primer lloc, lletra
més gran o negreta, etc.) del valencià, amb l’objecte d’aconseguir els objectius
normalitzadors.
En tot cas, no pot admetre's de cap manera que la vulneració dels drets lingüístics dels
valencians estiga justificada, com semblava apuntar l'informe remés per l'Administració
educativa, per l'escassa dificultat de comprensió que una llengua presenta per als usuaris
d'una altra o per les dificultats organitzatives que el respecte a estes ocasionaria a
l'Administració pública afectada.
Partint del que hem dit més amunt, i sobre la base dels fonaments legals relacionats, és
evident el dret que assistia els promotors de la queixa a sol·licitar que les comunicacions
practicades per l'Administració educativa foren bilingües. Des d'este punt de vista, les
comunicacions redactades exclusivament en valencià, dutes a terme una vegada que
l'administrat ha manifestat la seua voluntat que es practiquen també en castellà,
constituïx una limitació al dret reconegut a tots els ciutadans i, conseqüentment, una
extralimitació no justificada en el disseny de polítiques de normalització.
Finalment, cal assenyalar que tots els pronunciaments formulats pel Síndic de Greuges
amb motiu de la queixa de referència van ser acceptats per l'Administració, uns
pronunciaments que poden consultar-se en l'annex que acompanya este Informe anual.
El promotor de la queixa núm. 040160 denunciava substancialment que en la tramitació
de la renovació de la seua targeta de família nombrosa va sol·licitar que la comunicació
amb l'Administració es portara a terme en valencià, i que l'expedició de les cartes
individuals per a tota la família fóra, així mateix, en valencià, una petició que, tot i el
413