Informe I - Síndic de Greuges

En este cas, consideràvem necessari destacar que la progressiva incorporació dels
menors en el sistema educatiu constituïa un assoliment de les societats occidentals que
havia culminat, a la fi del segle passat, amb l'extensió, gairebé total, del dret a l'educació
a tots els xiquets i les xiquetes immersos en el tram definit com d'escolarització
obligatòria. L'accés a la informació, a la cultura i a la formació, juntament amb la
possibilitat d'adquisició de valors compartits de contingut ètic i cívic, estan en la base de
les finalitats educatives de les societats modernes. Precisament per això, l'obligatorietat i
la gratuïtat de l'educació bàsica constituïxen un dels puntals dels actuals estats del
benestar a Europa i s'han incorporat al patrimoni cultural comú, i a més, s’han
considerat un dels elements més transformadors de les nostres societats.
No obstant això, no es pot desconéixer el fet que, al costat del reconeixement del dret a
l'educació com a dret subjectiu, les necessitats d'un sistema productiu cada vegada més
divers i sofisticat han contribuït a determinar nous continguts, maneres i formes de fer
dels serveis educatius. Per això, i davant la idea que el període educatiu se circumscrivia
a una determinada etapa de desenvolupament personal, a hores d’ara ens trobem amb
noves exigències de formació que s'estenen al llarg de tota la vida.
En la nostra resolució consideràvem que, per tot això, el dret a l'educació no se
circumscriu ja tan sols a un període d'edat determinat i vedat precisament en el temps,
sinó que, per contra, estes noves realitats han contribuït de manera decisiva a forjar la
idea que l'educació és un dret de la persona, que com a tal es troba present
independentment de l'edat que esta acredite.
De manera especial, en els últims temps s'ha pres consciència de l'especial importància
que l'actuació educativa presenta en els primers anys de vida de les persones. La
infància, així, es presenta com una etapa evolutiva de l’ésser humà en la qual les
possibilitats formatives es troben especialment accentuades, en ser en este període de
temps en què s’establixen les bases de la personalitat futura de la persona i en el qual es
marquen els primers i els decisius trets del caràcter, a més de ser una edat en la qual la
capacitat i les potencialitats d'aprenentatge són especialment intenses.
Tot això, com posen de manifest els especialistes, determina que l'educació en el
període infantil (que abastaria des dels zero fins als sis anys d'edat) adquirisca una
importància decisiva i que, d'acord amb això, el dret a l'educació que proclama l'art. 27
del nostre text constitucional siga particularment transcendent i, en conseqüència, els
poders públics estan específicament vinculats a la puntual satisfacció d'estes necessitats
educatives i a la promoció i dotació dels recursos materials i personals necessaris que
facen possible esta satisfacció.
La major exigència i complexitat dels sistemes productius, d'una banda, i de manera
especial, la plena incorporació de la dona al món laboral, d'altra banda, han determinat
no obstant això, que el sistema educatiu, especialment quan ens referim a l'etapa de zero
a sis anys, haja assumit ―al costat de la seua original i primigènia funció educativa―
una evident i transcendent funció assistencial o de cura dels menors, atesa la
impossibilitat dels pares de complir estes tasques, com a conseqüència dels seus horaris
laborals.
297