Informe I - Síndic de Greuges

sòlids urbans”. Igualment fixa, amb relació a la meritació de la taxa i el naixement de
l'obligació, “(...)des del moment que s'inicie la prestació del servei, i s’entén iniciada,
atesa la naturalesa de recepció obligatòria d’este, quan estiga establit i en funcionament
el servei municipal de recollida de brossa domiciliària en els carrers o llocs on figuren
els habitatges o locals utilitzats pels contribuents subjectes a la taxa” i afegix que “les
quotes es meritaran des del primer dia hàbil de cada any natural”.
D'estes disposicions es deduïx nítidament que no n’hi ha prou el servei es trobe a
disposició dels i les titulars de béns immobles en general, sinó que ha de ser
efectivament prestat.
Quant a la prestació efectiva del servei, vam considerar oportú portar a col·lació els
pronunciaments del Tribunal Suprem (STS de 7 de juny de 1997, Rec. núm.
12.362/1991) i dels Tribunals Superiors de Justícia de La Rioja (Sentència de 30 de
juliol de 1997, núm. 396, Rec. núm. 292/1996), Castella-la Manxa (Sentència de 25 de
setembre de 1997, núm. 408, Rec. núm. 560/1995) i Andalusia (Sentència de 26 de
març del 2001), en virtut dels quals es declara improcedent el cobrament de la taxa quan
el municipi no presta eixe servei de forma efectiva.
Així, el Tribunal Suprem, en la sentència anteriorment ressenyada, declarava que:
“(...) És obligat, respecte d’això, recordar que el fet imposable de la taxa està constituït
per la prestació d'un servei o la realització d'una activitat que beneficia o afecta de
manera particular el subjecte passiu. Ho diu taxativament l'art. 26.1. a) de la Llei
general tributària de 1963 (RCL 1963, 2490 i NDL 15243), segons el qual ‘les taxes són
tributs el fet imposable dels quals consistix en la prestació de serveis o la realització
d'activitats en règim de dret públic que es referisquen, afecten, o beneficien els subjectes
passius, quan concórreguen les dos circumstàncies següents: a) Que siguen sol·licitud o
recepció obligatòria per als administrats; b) Que no puguen prestar-se o realitzar-se pel
sector privat perquè impliquen intervenció en l'actuació dels particulars o qualsevol altra
manifestació de l'exercici d'autoritat o perquè, amb relació a estos serveis, estiga
establida la seua reserva a favor del sector públic de conformitat amb la normativa
vigent.
Per tant, ni tan sols la mera existència d'un servei municipal és prou per a constituir a
una persona subjecte passiu de la taxa establida per al seu finançament, si el servei no es
presta de manera que aquella puga considerar-se especialment afectada per aquell, en
forma de benefici efectiu o provocació per l'interessat de l'activitat municipal, ja que
únicament amb eixes característiques pot ser un servei municipal legitimador de
l'exigència de la taxa.”.
Així mateix, en un dels pronunciaments judicials anteriorment al·ludits, concretament
en la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa de 25 de
setembre de 1997, s'aborda un supòsit de fet semblant al d'esta queixa. Davant eixe
supòsit, el Tribunal, en la seua resolució, declara improcedent el cobrament d'una taxa,
ja que havia quedat acreditat que no existia contenidor de brossa a menys de 300 metres
del domicili de la recurrent. En estos casos, segons reconeix la jurisprudència, no es
presta el servei municipal, ja que no té lloc el fet imposable que habilita a reclamar el
266