Informe I - Síndic de Greuges

s'autoritzen horaris flexibles i diferents”.
Quant a l'apartat cinqué (nombre total d'alumnes de nivell educatiu infantil que es
beneficien dels serveis complementaris de menjador i de transport escolar, amb
indicació expressa de la relació existent de sol·licituds d'estos serveis i de la seua
concessió) va adjuntar en un annex les últimes dades.
En el moment de tancar este Informe anual, no ha conclòs la investigació iniciada.
Queixa iniciada d'ofici núm. 26/2004 (expedient núm. 041005) sobre educació no
formal (data d'incoació: 12.05.04).
No es pot desconéixer el fet que, juntament amb el reconeixement del dret a l'educació,
quant a dret subjectiu, les necessitats d'un sistema productiu cada vegada més divers i
sofisticat han contribuït a determinar els continguts, les maneres i les formes de prestar
els serveis educatius. Per això, i davant la idea que el període voluntari se circumscrivia
a una determinada etapa de desenvolupament personal, ens trobem hui dia amb noves
exigències de formació que estenen este període al llarg de tota la vida; ja no n’hi ha
prou a rebre una educació bàsica, sinó que esta s’avança als primers anys de vida i es
perllonga, en la pràctica, fins a la fi de la nostra vida laboral i, de vegades, fins i tot
posteriorment.
Esta necessitat d'educació-formació permanent ha configurat diferents formats,
organitzatius i de contingut, d’acord amb els objectius proposats i les diverses situacions
en què es troben les persones en les diferents etapes de la seua vida. Esta nova realitat
imposa, de fet, una ampliació de l'objecte de l'educació (tradicionalment circumscrit a
l'activitat escolar) i es concep ara com el dret al desenvolupament ple de la personalitat,
d'acord amb el que preveu l'article 27.2 CE.
A pesar d'això, i quan centrem la nostra atenció en els serveis oferits als menors de tres
anys, es pot apreciar fàcilment que a l'educació, hui dia, se li exigix, a més d’aquella
finalitat, la cura dels menors amb l'objectiu de satisfer adequadament els requeriments
del sistema productiu. D'esta forma, este tipus de serveis no tenen en compte
exclusivament les necessitats dels menors d'estes edats, sinó també les condicions que
imposen les cada vegada més exigents activitats laborals dels pares. Amb la finalitat de
compatibilitzar la vida laboral i la familiar s'ha insistit especialment en el nostre país en
la necessitat d'oferir determinats serveis per als menors de tres anys que permeten
satisfer les seues necessitats bàsiques i coadjuven els pares a atendre les seues
obligacions laborals.
En la consecució d'estos objectius de compaginació adequada de la vida laboral i de la
familiar, la Comunitat Valenciana –fonamentalment a través de les previsions que
figuren en la Llei 9/2003, de 2 d'abril– ha assumit un paper d’impuls decisiu d'este
procés, ja que ha promogut l'adopció de mesures que determinen una millor i major
coordinació dels àmbits laborals i familiars dels ciutadans (obertura de guarderies
d'empresa, ampliació dels horaris d'obertura dels centres educatius...).
En tot cas, i a l'hora d'organitzar els serveis per a la infància, existixen bàsicament dos
141