Informe I - Síndic de Greuges

Per les raons indicades, vam tancar la queixa per actuació administrativa correcta.
3. TERCERA EDAT
Hem agrupat en este apartat dos queixes, la primera referent a un incident esdevingut en
una associació de jubilats en matèria de llibertat religiosa i la segona al problema de la
decisió sobre les visites que una anciana no incapacitada pot rebre en un centre residencial.
L’autor de la queixa núm. 030432 va sol·licitar la retirada d’un quadre de la Mar de Déu
en un centre de jubilats de Turís a l’Ajuntament de la localitat, ja que sentia que això era
contrari al seu dret a la llibertat religiosa.
Després de recaptar informació a l’administració referida, esta ens va contestar amb un
extens informe en què ens va confirmar que el local era de propietat municipal, cedit en
ús a una associació de jubilats de caràcter privat, que el quadre en qüestió era una peça
de ceràmica integrant del mosaic de la Mare de Déu dels Desemparats que havia estat
oferida per un diari d’important tirada a la Comunitat Valenciana i que l’Associació
havia convidat l’esmentat soci a exposar, si ho desitjava, en el mateix local, qualsevol
signe o icona representativa de la seua religió.
El dret fonamental d'associació està reconegut en l'art. 22 de la Constitució i regulat,
actualment, per la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març. Com assenyala l'exposició de
motius, els poders públics han de fer compatible el foment de l'associacionisme amb el
respecte a la llibertat associativa i la no-ingerència en el seu funcionament intern. Estos
dos principis (no-ingerència i protecció dels drets i llibertats) troben acomodament en
l'art. 4, el número 2 del qual expressa: “L'Administració no podrà adoptar mesures
preventives o suspensives que interferisquen en la vida interna de les associacions”. Al
mateix temps, establix el seu número 5: “Els poders públics no facilitaran cap tipus
d'ajuda a les associacions que en el seu procés d'admissió o en el seu funcionament
discriminen per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o
circumstància personal o social”.
La llibertat religiosa es troba regulada en l'art. 16 del text constitucional, desenvolupat
per la Llei Orgànica 7/1980, de 5 de juliol. La Sentència del Tribunal Constitucional
núm. 14/1982 (Ple), de 13 de maig, establix que hi ha dos principis bàsics en el nostre
sistema polític que determinen l'actitud de l'Estat envers els fenòmens religiosos i el
conjunt de relacions entre l'Estat i les esglésies i confessions: el primer és la llibertat
religiosa, entesa com un dret subjectiu de caràcter fonamental, que es concreta en el
reconeixement d'un àmbit de llibertat i d'una esfera d'agere licere de l'individu; el segon
és el d'igualtat, proclamat pels arts. 9 i 14, del qual es deduïx que no és possible establir
cap tipus de discriminació o de tracte jurídic divers dels ciutadans d’acord amb les seues
ideologies o les seues creences i que ha d'existir un igual gaudi de la llibertat religiosa
per tots els ciutadans.
L'art. 2 de l'esmentada Llei Orgànica recull els drets en els quals es plasma la llibertat
religiosa i de culte. Juntament amb el vessant positiu o el feix de facultats que permet la
342