Informe I - Síndic de Greuges

patrimonial l'Administració, s'informa els promotors de les queixes dels elements que
incidixen en la determinació de les responsabilitats i, al mateix temps, de les accions
que poden emprendre.
D'altra banda, en relació amb l'assistència sanitària extrahospitalària, hem suggerit a
l'Administració que extremara al màxim la diligència en este tipus d'actuacions
sanitàries, amb vista a garantir una protecció integral de la salut mitjançant l'adopció de
les mesures organitzatives oportunes, i que complisca així amb el principi d'eficàcia
constitucionalment reconegut.
També, en relació amb els drets dels pacients, el dret d'accés a la història clínica i
l'obligació de conservació d’este als centres sanitaris, ha estat abordat al llarg d'este any.
Una vegada més, hem recordat a l'Administració sanitària el deure legal que li incumbix
de lliurar una còpia de la història clínica al pacient que així ho sol·licite, al marge de
l'obligació que també té de conservar-la als arxius documentals dels mateixos centres
sanitaris.
Les possibles lesions al dret a l'assistència farmacèutica, és una altra de les qüestions
que han centrat l'activitat del Síndic el 2004. El dret dels usuaris a uns adequats serveis
sanitaris de farmàcia no pot quedar condicionat a criteris de residència. Així, l'art. 3.2 de
la Llei general de sanitat, en induir el transcendental principi de la universalitat del dret
a l'assistència sanitària, postil·la ordenant que “l'accés a les prestacions sanitàries, es
realitzara en condicions d'igualtat efectiva”. En este sentit, considerem que un
component bàsic del dret a la protecció de la salut, i que forma part de l'essència de
l’anomenat estat del benestar, és el de garantir a tots els ciutadans els serveis
assistencials (preventius i de cures) que oferix la medicina moderna, tot això sense cap
barrera.
La falta d'anestèsia epidural en alguns centres sanitaris de la xarxa pública, com en
altres anys, ha estat objecte d'estudi, com ho han estat també les mancances o
deficiències d'algunes infraestructures sanitàries en poblacions de la Comunitat
Valenciana, així com la discrepància del model de gestió escollit, ocupa un lloc
destacat.
En relació amb les mancances en l'anestèsia epidural, esta institució considera que la
universalitat d'esta tècnica no pot quedar subjecta a horaris (torns de matí, vesprada o
nit) ni a situació estacional (vacances o no) dins d'un mateix centre hospitalari, com
tampoc ha d’estar subjecta a criteri de residència (depenent del domicili de l'usuari li
correspon un centre sanitari o un altre, amb el factor que en uns s'aplica esta tècnica i en
altres no). Sembla just que es facilite esta prestació a totes les embarassades que ho
sol·liciten i que reunisquen els criteris mèdics per a realitzar-la. Este dret, per ser
universal, passa per una dotació de plantilla o personal suficient. D'acord amb això
anterior, hem tornat a suggerir a la Conselleria de Sanitat que intensifique els seus
esforços pressupostaris i organitzatius per fer efectiva la implantació d'esta tècnica amb
la finalitat de ser oferida, amb la prèvia informació suficient a les interessades i sempre
que els criteris mèdics així ho aconsellen, juntament amb altres tècniques de part, a les
embarassades que acudisquen als centres hospitalaris públics.
32