Informe I - Síndic de Greuges

i amb retroacció de les actuacions procedimentals, disposar la pràctica de la prova
testifical proposada per la interessada a l'efecte d'evitar la seua indefensió, i a la vista
del seu resultat, dictar, com més aviat, la corresponent resolució.”
L'Ajuntament de València justifica la no-acceptació de la nostra recomanació en el fet
que no és cert que, tal com nosaltres indicàvem, la lesionada identificara els testimonis
en el seu escrit de data 22 de maig de 2003, és a dir, amb anterioritat a la resolució
desestimatòria de data 22 de setembre de 2003.
No obstant això, en l'informe municipal que ens ha estat remés, en el seu paràgraf
cinqué diu que “la interessada no va sol·licitar, tot i que podia i havia de fer-ho, en el
tràmit de prova, ni en cap moment posterior del procediment que es practicara cap prova
testifical ni va aportar, en conseqüència, cap dada que permetera identificar els suposats
testimonis”.
Efectivament, en el tràmit de prova, la interessada no va identificar els testimonis;
emperò no és cert que no sol·licitara la pràctica de la prova testifical en cap moment
posterior el 23 d'octubre de 2003, sí que va aportar les dades necessàries per a
identificar i prendre declaració als testimonis que van presenciar l'accident.
Esta institució és conscient de les dificultats que tenen els ciutadans ―la gran majoria
dels quals no són tècnics en dret― per a complir amb rigor i exactitud tots els tràmits
procedimentals en matèria de responsabilitat patrimonial, ja que, cal no oblidar-ho, en el
procediment administratiu no resulta preceptiva l'assistència lletrada, de manera que
l'Administració, de conformitat amb els principis de bona fe i confiança legítima (art.
3.1 Llei 30/1992), ha de facilitar als interessats l'exercici del seu dret a obtenir una
adequada informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les
disposicions vigents imposen a les sol·licituds o reclamacions que presenten [art. 35.g),
Llei 30/1992].
En conseqüència, res no impedia que l'Ajuntament haguera especificat en el seu escrit
de 28 de febrer de 2003 dirigit a la interessada comunicant l'obertura del període de
prova, els diversos mitjans que podia presentar ―documents (escrits o gràfics),
testimonis, perits, etc. ―, ni tampoc que s'haguera pres declaració als testimonis abans
de resoldre el recurs de reposició”.
En la queixa núm. 041239 manifestava un ciutadà l'excessiva passivitat de l'Ajuntament
de Requena d'instruir i resoldre una petició de responsabilitat patrimonial que va
subscriure, referida als danys que es van produir en la roda del seu vehicle automòbil en
caure en un forat existent al carrer Santa Teresa d'este municipi, sense que este estiguera
senyalitzat i tampoc existia un enllumenat públic adequat que il·luminara este esvoranc.
S'ha sol·licitat a l'Ajuntament de Requena un informe sobre si hi ha previsió temporal de
dictar resolució en l'expedient de referència que es va instruir després de la intervenció
d'esta institució.
Quant a les queixes identificades en l'anterior Informe anual amb els núm. 030058 i
núm. 031227 (Informe anual 2003, pàg. 325).
398