Informe I - Síndic de Greuges

presentada se centrava en les condicions d'escolarització a les quals es trobaven
sotmesos estos menors. Bàsicament, el motiu al·legat guardava relació amb l'enorme
distància que intervenia entre la residència d'estos menors i el centre educatiu en el qual
es trobaven escolaritzats; distancia que en alguns casos arribava als 35 quilòmetres.
L'administració implicada, en la comunicació per la qual ens informava sobre estos fets,
adduïa essencialment la regularitat de l'actuació pública realitzada, en haver-se avaluat i
detectat ―segons les prescripcions normatives vigents― el motiu de discapacitat i
haver escolaritzat els menors al centre educatiu més pròxim dotat amb unitats
específiques, condicionades per a atendre'ls.
A pesar del compliment formal de les obligacions més immediates que pesen sobre
l'administració educativa (avaluació de la discapacitat i escolarització del menor en
centre adequat a les seues necessitats), l'actuació pública descrita no podia meréixer, per
part d'esta institució, la consideració de plenament ajustada a dret i respectuosa amb els
drets dels interessats.
De la normativa vigent es deduïx en efecte que, per satisfer el principi d'autonomia i
com a conseqüència del principi de responsabilitat pública, les administracions
públiques han de garantir l'existència d'una xarxa adequada de centres dotats amb els
mitjans tècnics i personals necessaris per a garantir l'escolarització de les persones amb
discapacitat, promoure d'esta forma tant l'efectivitat del dret a una educació de qualitat
com la integració social, i permetre amb això la consegüent consecució de la millora en
la qualitat de vida d'estes persones.
De l'estudi de l'expedient de queixa s'extreia, no obstant això, l'inadequat incompliment
d'esta obligació legal (provinent de les disposicions legals anteriorment ressenyades).
L'existència de dos centres amb unitats específiques per a l'atenció d'alumnes amb
discapacitats motrius no permet la satisfacció efectiva d'aquells deures legals.
Segons es desprenia de l'informe remés per la Direcció General d'Ensenyament amb
relació a un dels alumnes, el CP Verge del Carme era el centre amb unitat específica
més pròxim al domicili del menor, quan la distància entre el centre i el domicili és de
més 35 quilòmetres. El mateix ocorria en el cas d'altre alumne, en què la distància era
de més de 20 quilòmetres. Considerem que estes dades, facilitades per la mateixa
administració, bastaven per si soles per prendre consciència sobre quines són les
condicions de dotació de mitjans existents a la comarca del Baix Segura.
L'escolarització d'un alumne discapacitat en un centre educatiu situat a més de 30
quilòmetres del seu lloc de residència xoca, i creiem que en este punt no es necessiten
més explicacions, amb les seues possibilitats d'integració social, ja que si es té present
que a més estos menors han de dedicar la tarda a rehabilitació, per a això també han de
realitzar llargs desplaçaments, el resultat és que al llarg d'una jornada diària l'alumne es
veu forçat a eixir del seu àmbit de vida natural, desplaçar-se diversos quilòmetres (amb
el cansament que això els pot generar) i desenvolupar la seua activitat escolar (un dels
factors que sens dubte presenta més capacitat d'integració social) en un àmbit que no
resulta ser el seu i amb el qual no pot tenir contacte més que els estrets marges de
l'horari escolar.
305