Informe I - Síndic de Greuges

eguladora del procediment d'admissió establix expressament que “als centres finançats
amb fons públics, totalment o parcialment, que impartisquen diversos nivells educatius,
el procés inicial d'admissió de l'alumnat es realitzarà al començament de l'oferta del
nivell objecte de finançament corresponent a la menor edat”, de manera que “el canvi de
curs dins un mateix nivell, així com l'accés als successius cicles, etapes o nivells
sostinguts amb fons públics, que s'impartisquen al mateix centre o recinte escolar al
qual va accedir l'alumne mitjançant el procés d'admissió establit en la normativa
aplicable, no requerirà un nou procés d'admissió fins a la finalització de l'educació
bàsica”, es podrà entendre que, sovint, la sol·licitud d'una plaça en el nivell educatiu
d'educació infantil es trobe funcionalment orientada a l'obtenció d'una posterior plaça al
centre educatiu de la preferència dels pares en els nivells obligatoris.
En relació amb el nivell educatiu d'educació infantil, per això, els principals assumptes
plantejats pels ciutadans han tingut relació amb el procés d'admissió als centres
educatius, amb l'atenció dispensada als menors en estos, en relació, especialment, amb
les tècniques de control d’esfínters, a la ràtio d'alumnes per aula als centres d'educació
infantil i, especialment, a l'exclusió dels beneficis complementaris de transport i
menjador escolars.
A pesar de la distinta problemàtica plantejada per cadascuna d'estes qüestions, i sense
perjudici de l'explicació més extensa que se’n realitza de cadascuna en este mateix
informe, el comú denominador de les resolucions dictades per esta institució s'ha
centrat, bàsicament, en la necessitat d'objectivar les normes reguladores d'este sector
educatiu i d'adoptar mesures que permeten la satisfacció de la demanda de manera
estable en el temps.
Des del primer punt de vista, la situació legislativa que presenta el sector de l'educació
infantil apareix marcada per una excessiva dispersió, casuística i, en moltes hipòtesis,
absència de regulació. Sol ser habitual, en este sentit, la proliferació de resolucions,
ordres i instruccions que regulen, amb caràcter anual, els distints aspectes relacionats
amb l'activitat educativa escolar; normativa esta que, a més, i atesa la seua naturalesa
anual, sol ser substituïda per altres resolucions, ordres i instruccions, dotades de la
mateixa temporalitat.
Esta situació legislativa determina, la majoria de vegades, que els ciutadans tinguen un
difícil accés, i un conseqüent desconeixement, de les normes reguladores d'un sector tan
important per a les seues vides quotidianes com resulta ser l'educació dels seus fills
menors de sis anys. Falta, per això, en este àmbit, una normativa reguladora que amb
caràcter unificat establisca els aspectes essencials d'este sector educatiu, amb
independència que els aspectes merament organitzatius i puntuals puguen ser relegats,
en nom del principi d'eficiència, a una normativa de caràcter anual.
Des del segon punt de vista, i com a conseqüència dels factors anteriorment ressenyats,
l'augment de la demanda de llocs escolars en educació preescolar i infantil, lluny de ser
una situació conjuntural, pot afirmar-se que duu camí de convertir-se en una situació
estructural de les nostres modernes societats, que, com a tal, requerix una solució
estable que permeta la seua satisfacció de forma també estable en el temps, de manera
29