Informe I - Síndic de Greuges

si s’ajusten a la legalitat i denegar-les si no s’ajusten a la legalitat. En cap cas, repetim,
no es pot emparar que es concedix una llicència d’obres comparant-la amb la que
s’havia concedit a altres persones si esta concessió havia vulnerat la legalitat, supòsit
este que també sovinteja molt en la pràctica.
D’altra banda, no són tampoc infreqüents els problemes que planteja la necessitat
d’obtenir l’autorització prèvia de l’Administració autonòmica per a construir en sòl no
urbanitzable.
Este és el cas de la queixa número 041197, en la qual el seu autor ens exposava que la
Conselleria de Territori i Habitatge no havia complit l’obligació de resoldre la seua
sol·licitud relativa a l’obtenció d’autorització prèvia per a construir una obra en sòl no
urbanitzable.
Requerit l’informe corresponent, la Conselleria ens remet un escrit en el qual reconeix
la data de presentació de la sol·licitud per l’interessat, i també la del requeriment
d’esmena, i indica que este últim el va retornar Correus, i que posteriorment es van dur
a terme gestions telefòniques que han permés localitzar l’interessat. S’assenyala que,
una vegada conegut el nou domicili, s’intentarà fer una segona notificació.
L’interessat pretén que se li reconega haver obtingut l’autorització prèvia per silenci
administratiu.
El cert és que el temps transcorregut entre la sol·licitud de l’interessat, que va entrar a la
Conselleria el 12 de febrer de 2004, i la primera actuació administrativa, que consistia
en un requeriment d’esmena i que es notifica el 29 de juliol de 2004 –el primer intent es
va fer el 15 de juny—, és clarament superior als dos mesos, termini que la norma vigent
en aquell moment, a saber, la Llei 4/1992, de 5 de juliol, del sòl no urbanitzable,
establia com a termini màxim de resolució.
No s’ha interromput el termini de producció del silenci, per tal com la intimació per a
esmenar els defectes es produïx una volta transcorregut este, i per tant no opera la regla
que preveu l’article 42.5.a).
S’ha produït, doncs, el silenci administratiu que, segons l’article 8.1 de la Llei del sòl no
urbanitzable té efecte estimatori, de manera que s’ha de considerar concedida
l’autorització prèvia.
El silenci administratiu estimatori no és una ficció jurídica, sinó un acte administratiu
plenament eficaç, que vincula per tant la resolució extemporània que es dicte, ja que
l’obligació d’emetre-la persistix. Si l’Administració s’apartara del contingut de l’acte
presumpte i pretenguera desestimar la pretensió, hauria de revocar este acte favorable
seguint el procediment de revisió corresponent.
Per tot això, recordem a la Conselleria de Territori i Habitatge el deure legal de resoldre
la sol·licitud que va presentar l’interessat, i que està vinculada pel sentit estimatori del
silenci administratiu que s’ha produït, de manera que ha de prendre una resolució en
estos termes.
201