Informe I - Síndic de Greuges

hospital psiquiàtric, va patir cremades importants, va perdre la mà dreta i la cama
esquerra, i des de llavors roman en una cadira de rodes, amb un percentatge de
minusvalidesa del 97%. La ciutadana vivia sola, presentava importants trastorns de la
conducta i necessitava ajuda per a les activitats quotidianes. Tot i que havia sol·licitat el
seu ingrés en un centre específic per a malalts mentals crònics (CEEM), encara no tenia
plaça. El nucli familiar, segons ens van referir, no tenia recursos econòmics suficients, i
la situació social de la discapacitada era crítica.
Tant l'Ajuntament de València com la Conselleria de Benestar Social van emetre un
ampli informe sobre el cas en qüestió. La situació personal i social de l'afectada tenia un
greu component de risc, ja que era manifesta la seua incapacitat per a tenir cura d’ella
mateixa i se situava davant la possibilitat de patir un dany irreparable en múltiples
ocasions, a més se n’havia sol·licitat la declaració judicial d'incapacitat. La ciutadana
tenia aprovat el seu ingrés en un CEEM però estava en llista d'espera atés que no hi
havia places vacants. La Direcció General d'Integració Social de Discapacitats ens va
informar, igualment, que tenien intenció d'obrir diversos CEEM a fi de reduir les llistes
d'espera en les tres províncies.
El present cas no era, lamentablement, la primera vegada que havíem rebut queixes
d'estes característiques. En l'informe d'esta institució sobre La situació de les persones
que tenen malalties mentals i dels seus familiars (2003) ja es feia referència a
l'escassesa de places públiques residencials. Els recursos socials de base i la possibilitat
d'atenció per part de la Unitat de Salut Mental no podien donar una resposta adequada a
este cas, segons els informes rebuts. Vam considerar que resultava inacceptable una
espera que duia camí d'arribar als dos anys, tenint en compte la situació infrahumana
que estava patint l'afectada i el seu grau de minusvalidesa. Per això vam emetre una
resolució, íntegrament recollida en l'annex del present informe anual, en la qual es
recomanava la creació de places públiques o concertades suficients per a atendre a estes
contingències i que s'arbitraren tots els mecanismes necessaris per a donar una resposta
adequada a les necessitats de centre residencial en el termini més breu possible.
La recomanació dirigida a la Conselleria de Benestar Social es troba pendent de
contestació a la data de tancament del present informe.
En la queixa núm. 040653, el promotor ens manifestava que el seu fill patia trastorn
esquizotípic de la personalitat (amb certificat de minusvalidesa del 65%). A causa dels
greus trastorns de conducta que presentava era difícil atendre’l en el centre d'educació
especial on actualment cursa estudis. Està sent atés en Salut Mental Infantil, Hospital La
Fe, i hi acudix trimestralment per a revisió. Atesa la situació del menor, la mateix Unitat
de Salut Mental Infantil recomanava internar-lo en una residència adequada per al
pacient.
El ciutadà havia acudit a diverses institucions i entitats sense ànim de lucre, però no
n’havia obtingut resultat. La Conselleria de Benestar Social va desestimar la sol·licitud
perquè, segons ens van referir, el menor tenia una malaltia mental greu que requeria una
intervenció psicoterapèutica adequada i que havia de ser tractat en un centre d'acord
amb les seues necessitats, on poguera portar a terme el tractament i la teràpia que
necessitava, i els centres del menors no responien a esta problemàtica de salut mental.
360