Informe I - Síndic de Greuges

d'imbuir el règim legal de les taxes, exigix, perquè l'obligació de pagament nasca,
perquè siga efectiva, si es preferix, realment, el servei d'educació.
En el cas objecte de la queixa, l'inici efectiu del curs escolar va tenir lloc el dia 12 de
setembre, i va ser este el precís moment en què es va produir la meritació de la taxa. A
l’efecte de l'aplicació de la taxa, segons es deduïx de tots els arguments exposats, resulta
irrellevant jurídicament que l'inici oficial del curs estiguera programat el dia 7 setembre.
De la mateixa manera, tampoc no podia compartir-se l'argument esgrimit per la Direcció
General de Règim Econòmic, en el sentit que la taxa d'educació és objecte de
quantificació general segons la duració total del curs escolar, de manera que els
subjectes passius de la taxa, cada mes paguen la fracció corresponent que resulta de
dividir esta quantia entre els mesos que dura el curs escolar. En efecte, si esta és la
forma de quantificació de la taxa, es deduïx que la quantia resultant és la que correspon
al nombre de dies que integren teòricament el curs escolar, dies en què s'entén que es va
a prestar el servei educatiu que integra el fet imposable d'este tribut. Si este curs escolar,
en un centre determinat, té una duració inferior, per raons no imputables als subjectes
passius, d'acord amb el règim legal de les taxes, la quantia haurà de cenyir-se (i reduirse,
lògicament) al nombre de dies en què efectivament aquell servei va ser prestat.
En conclusió, la pròpia essència de la taxa en tant que categoria tributària, l'absència de
fet imposable i, especialment, la dicció literal dels arts. 6 i 9 de la Llei de taxes de la
Generalitat Valenciana, anteriorment transcrits, determinaven que la liquidació de la
taxa d'educació practicada per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, en el cas
que ens ocupava, no resultara procedent.
Per tot això, vam dirigir a l'Administració afectada la recomanació que adoptara totes
les mesures que foren precises perquè les liquidacions de les taxes d'educació guardaren
una vinculació directa amb l'efectiva prestació pels centres d'ensenyament infantil de la
xarxa de centres de la Conselleria del servei d'ensenyament, d'acord amb el fet
imposable descrit per l'art. 149 de la seua normativa reguladora.
En el preceptiu informe en què l'Administració afectada ens manifestava l'acceptació de
la recomanació que es realitzava, o si esqueia, les raons que estimara concurrents per a
no acceptar-la, la Conselleria de Cultura, Educació i Esport mantenia els mateixos
arguments inicialment sostinguts en el seu informe per a no acceptar la recomanació que
li havia estat dirigida, i ens apuntaven, malgrat tot, que la remetien a la Direcció
General de Tributs de la Conselleria d'Economia i Hisenda, “amb l’objectiu que, com a
òrgan competent, si ho estima oportú, marque la directriu que cal seguir o es considere
la modificació a través de la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i
Financera i d'Organització de la Generalitat per al pròxim exercici”.
D'acord amb esta comunicació, ens vam dirigir a la Direcció General de Tributs amb
l'objectiu d’informar-la de la resolució emesa en este expedient de queixa, així com per
a obtenir una manifestació expressa sobre l'acceptació o no de les consideracions i
conclusions que s'hi exposaven.
254