Informe I - Síndic de Greuges

La formació de borses de treball per a la provisió de llocs de treball de caràcter
temporal, és per tant la regla general, però no l'única. Nombrosa jurisprudència avala
l'opció adoptada pel legislador, a fi de contractar a través dels aturats inscrits al
SERVEF.
En este sentit, en contra d’allò expressat per l'autor de la queixa, la Sentència de 14 de
juliol de 2002 del TSJ de Castella-la Manxa assenyala davant un supòsit de fet similar
que “no és possible fer una interpretació del procediment de l'article 9 de l'Ordre, de 15
de juliol de 1999 (ex. art. 19 de l'Ordre, 29 de desembre de 2003, de la Conselleria
d'Economia, Hisenda i Ocupació) contrària als principis constitucionals i preceptes
esmentats (referint-se a l'art. 91 de la Llei de bases del règim local)... És cert que s’hi
plantejaria una indubtable col·lisió per la limitació de l'oferta d'ocupació només a aturats
inscrits. Ara bé, que la selecció haja de fer-se mitjançant la prèvia presentació d'oferta
genèrica no necessàriament hauria d’impedir que la selecció es fera amb publicitat”, per
tant, si l'oferta genèrica té suficient publicitat, no vulnera cap dret constitucional.
Quant al segon dels motius de la reclamació, la durada excessivament limitada de la
subvenció, si bé és cert que, a causa de l'amplitud de les seues funcions, pot ser que no
hi haja temps material suficient per a executar-les, també ho és que, no pot pretendre
consolidar la seua situació laboral amb l'Administració sense complir els tràmits fixats
per la normativa de la funció pública per al seu ingrés, ja que, en este sentit, la llei és
clara; solament s’hi podrà accedir de dos maneres: mitjançant la superació de proves
selectives, concurs-oposició o oposició.
Així doncs, en conclusió, vam tancar la queixa, ja que del detallat estudi d’esta i de la
informació facilitada per l'administració afectada no vam deduir l'existència
d'actuacions públiques contràries als drets constitucionals i/o estatutaris de l'autor de la
queixa.
5. CONSUM
En esta matèria la tasca d'esta institució se centra, bàsicament, a comprovar que
l'actuació de les administracions públiques competents en matèria de consum ha estat
correcta.
Així, en la queixa núm. 041124, es va supervisar l'actuació de l'Oficina Municipal
(OMIC) dependent de l'Ajuntament de València, i en la queixa núm. 041100 la de
l’OMIC de l'Ajuntament d'Alacant.
En la queixa núm. 041124 el seu autor denunciava les empreses Uni2
Telecomunicacions i Telefònica amb relació a un contracte que qualificava de
fraudulent. Segons ens indicava s'havia dirigit a l'Oficina Municipal d'Informació al
Consumidor (OMIC) de l'Ajuntament de València per denunciar-hi els fets.
Amb caràcter previ, vam recordar a l'autor de la queixa que no entrava en les nostres
competències conéixer qüestions purament privades entre particulars, com és el cas que
ens exposava entre l'autor de la queixa i l'empresa Uni2 Telecomunicacions.
430