Informe I - Síndic de Greuges

dels interessos sobre els depòsits constituïts no es trobava emparat per l'art. 12 de la Llei
1/1988, de 26 de febrer, de drets i garanties dels contribuents, ja que esta Llei, i això ho
indiquem nosaltres, va entrar en vigor el dia 19 de març de 1998 (Disposició addicional
setena) i les resolucions anul·latives de les liquidacions garantides van ser dictades el 31
d'octubre de 1996. La data de 19 de març de 1998 s'aplica per la Circular 1/2000 de la
directora general de Tributs pel motiu abans exposat, així com per figurar en la
Disposició final quarta del Reial decret 136/2000 de 4 de febrer que va desenvolupar la
Llei 1/1998, actualment derogada per la nova Llei general tributària.
Amb independència que el text complet de la Resolució que va ser dirigit a
l'Administració puga consultar-se en l'annex corresponent a este Informe, consideràvem
que l'argument anterior resultava discutible, perquè per la via de la responsabilitat
patrimonial de l'Administració és sempre possible exigir el reemborsament de les
despeses ocasionades pel normal o anormal funcionament de l'Administració. D'altra
banda, no podíem deixar d'entendre que una vegada dictada la resolució de 27 de
setembre del 2001 i haver esdevingut ferma, no cabia més que executar-la.
En este sentit, enteníem que les resolucions dels tribunals econòmics administratius
tenen naturalesa d'actes administratius que es regulen pel que disposa el Reglament de
procediment de les reclamacions econòmiques administratives aprovat per Reial decret
391/1996, d'1 de març i en allò no reglamentat, per la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,
segons es diu en la seua Disposició addicional cinquena.
Així, no resultava admissible, davant un acte administratiu ferm i consentit, qüestionarho,
sinó només executar-ho aplicant amb esta finalitat les disposicions del Capítol IV
del Reglament de procediment referit o impugnar-ho pels mitjans extraordinaris que el
dret administratiu general i el tributari permeten.
En consideració al que hem dit anteriorment, recordem a l'Administració afectada el
deure legal d'executar la resolució dictada pel Tribunal Econòmic Administratiu
Regional de València en l'expedient 46/20074/1997 a instàncies de l'interessat, i
recomanem que duga a terme les accions necessàries perquè li siguen abonats els
interessos sol·licitats.
2. HISENDA LOCAL
2.1. Impost sobre béns immobles
En relació a la queixa 040558, el seu autor ens indicava que la superfície construïda
assignada a un local de la seua propietat en la base de dades i en la documentació
cadastral era de 118 metres quadrats. Atesa la inexactitud d'esta dada, va interposar
l'oportú recurs de reposició, i va sol·licitar la modificació de la dada anteriorment
exposada; este recurs va ser admés, i es va resoldre corregir la inscripció de la superfície
construïda del local i fer-la constar en 69 metres quadrats a partir de l'any 2004.
257