Informe I - Síndic de Greuges

pres la mesura cautelar de suspensió del servei. La Llei 6/1999, de 19 d’abril, de
policies locals de la Comunitat Valenciana, amb relació al règim disciplinari, disposa,
en l’art. 52, que “el règim disciplinari dels funcionaris dels cossos de policia local de la
Comunitat Valenciana s’ajustarà al que establix la Llei Orgànica de forces i cossos de
seguretat i en esta Llei”. L’única mesura cautelar que preveu l’art. 28.6 de la Llei
Orgànica 2/1986, de 13 de març, és justament la suspensió provisional.
L’aplicació dels principis penals al règim administratiu sancionador no provoca dubte
(sentències del Tribunal Constitucional 18/1981 i del Tribunal Suprem de 21 de maig de
1987). Un d’estos principis és el de la presumpció d’innocència, garantit en l’art. 24.2
de la Constitució. Així doncs, mentre no acrediten la culpabilitat de l’interessat en
l’expedient que se li seguia, este gaudix plenament dels seus drets i, fins i tot, en el
supòsit hipotètic que apreciaren la comissió d’una falta, la sanció podria ser compatible
amb la concessió de l’avançament sol·licitat; per exemple, en el cas d’una amonestació.
D’altra banda, és principi general reconegut en la Llei 30/1984, de 26 de novembre, que
l’Administració ha de resoldre sobre les peticions que li formulen els ciutadans (art. 42).
Això no vol dir que, necessàriament, la petició de l’interessat haja de ser concedida, ja
que només haurà de ser-ho si s’hi donen les condicions necessàries. Això no obstant, la
tramitació d’un expedient sancionador no pot ser mai una excusa per a no resoldre.
Per això, en la Resolució que transcrivim íntegrament en l’annex d’este Informe, vam
fer a l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig dos recomanacions:
- Que es compensara el promotor de la queixa amb les hores corresponents al
permís per lactància pel període de tres mesos, del qual no va gaudir;
- Que es resolguera expressament la seua petició d’avançament de sou.
No va acceptar la primera recomanació perquè fer-ho, segons l’Ajuntament, implicaria
estendre la durada del permís per dotze mesos a tots als qui abans, els n’havien concedit
nou. La segona, però, sí que va ser acceptada.
A la fi del novembre de 2004, vam rebre l’escrit que va donar lloc a la queixa núm.
042044, que considerem d’interés reflectir en este informe. Es tracta de la situació d’una
metgessa que fa atenció continuada, que treballa entre deu o onze dies al mes en
jornades de dèsset a vint-i-quatre hores, segons es tracte de dies feiners o de dies festius.
En estes condicions, considera que seria millor per a ella i per a la seua filla acumular
les hores del permís de lactància en els dies consecutius.
Una vegada admesa la queixa, vam sol·licitar informe a la Direcció General de Recursos
Humans de la Conselleria de Sanitat, que ens l’ha remesa, i hi argumenta les raons per a
denegar la petició de la interessada. Actualment estem esperant que esta formule
al·legacions a l’informe de l’Administració per a resoldre l’expedient.
373