Informe I - Síndic de Greuges

Social que impulsara la modificació de les disposicions del Decret 331/1995, del
Govern valencià, pel qual es regulen les ajudes per a l'atenció d'ancians i ancianes des
de l'àmbit familiar a fi d'acollir situacions com la present.
L'Administració ens va contestar assenyalant que el Decret citat naixia amb l'objectiu
clar i inequívoc d'aportar una ajuda econòmica a les persones que es dediquen de
manera exclusiva a les tasques pròpies de la llar i a l'atenció integral d'un ancià o
anciana dependents i no per a fer compatible un treball (incloses les prestacions que
tinguen la consideració de rendiments d'este tipus) amb l'obtenció d’estes sinó, al
contrari, per a permetre que persones que no treballen fora de la llar obtinguen un nou
suport econòmic en este sentit. El caràcter genèric que fonamentaria la reforma pretesa
no pot ser previst en estos moments, segons el parer de la Conselleria, per tal com
implicaria modificar els plantejaments que van donar lloc a la norma en qüestió, Així,
més que l'existència de matrimoni o unió de fet o de la quantia dels rendiments
percebuts pel nucli familiar, el factor clau es trobaria en l'origen de les rendes que
permeten o impossibiliten l'obtenció de les ajudes.
Per nombre de reclamacions acumulades, sens dubte, la queixa núm. 030698 ha estat la
més rellevant, amb un total de 38. Totes tenien idèntic contingut. Els/les afectats/des
van expressar la falta d'informació suficient sobre l'Ordre de 8 de maig del 2003 de la
Conselleria de Benestar Social per la qual es regulen i convoquen ajudes per a famílies,
perquè, segons referien, el nombre de persones que se’n van beneficiar havia estat molt
reduït, i, per tant, resultava injusta la privació d'una prestació per a la qual complien tots
els requisits, i demanaven conéixer quins han estat els criteris per a l'establiment de
prioritats en la seua concessió.
L'objecte de l'ajuda era contribuir a ajudar les famílies joves en el supòsit de naixement,
adopció o acolliment preadoptiu del segon i posterior nascut, adoptat o acollit, i a les
famílies nombroses amb la categoria d'honor. L'import màxim de l'ajuda destinada a
famílies joves era, en principi, per cada nascut, adoptat o acollit, que donava dret a
percebre l'ajuda (quan la mare o acollidora és menor de 30 anys) de fins a 3.000 euros,
augmentable, en algunes ocasions, fins a 500 euros més i l'import de l'ajuda per a les
famílies nombroses d'honor era d'un màxim de 1.500 euros per família.
Encara que no ens va ser possible obtenir la informació referent al nombre d'ajudes
finalment concedides i la seua distribució per províncies, era evident que moltes de les
famílies que reunien els requisits per a la concessió de les ajudes van veure frustrades
les seues expectatives. L'elevat nombre de reclamacions rebudes en esta institució en
constituïa prou prova.
Encara que no era objectable que l'atenció de les sol·licituds es veu compel·lida pel límit
de la consignació pressupostària previst amb caràcter general en la Llei d'hisenda
pública de la Generalitat (va existir, fins i tot, una ampliació posterior del crèdit
consignat) i que es va atendre al criteri de prioritat establit en l'ordre (data de la
sol·licitud), considerem que en crear-se una ajuda d'estes característiques i donar-li
publicitat, es generava una expectativa en totes aquelles persones que complien els
requisits per a accedir-hi, i era necessari avaluar l’impacte d’acord amb el nombre de
possibles afectats i establir uns criteris de prioritat més elaborats que respongueren
346