Informe I - Síndic de Greuges

Esta situació legislativa determinava, i així ho vam indicar a la Conselleria d'Educació,
que els ciutadans hi tingueren un difícil accés, i un conseqüent desconeixement de les
normes reguladores d'un sector tan important per a les seues vides quotidianes com
resulta ser l'educació dels seus fills menors de tres anys. Concloíem per això que
faltava, en este àmbit, una normativa reguladora que, amb caràcter unificat, establira els
aspectes essencials d'este sector educatiu, independentment que els aspectes merament
organitzatius i puntuals pogueren ser relegats, en nom del principi d'eficiència, a una
normativa de caràcter anual.
Però independentment de les anteriors consideracions tècniques, este expedient de
queixa va servir perquè esta institució cridara l'atenció sobre el caràcter estructural, i no
merament conjuntural, que revestix l'augment de la demanda en l’àmbit educatiu de
l'educació infantil. En este sentit, la generalització en la nostra societat d'estructures
familiars en la qual els dos cònjuges treballen, o d'estructures familiars monoparentals
on l'únic progenitor treballa, ha determinat que siga major cada vegada el nombre de
famílies que necessitem recórrer a institucions, educatives o no, que assumisquen la
cura i l’atenció dels xiquets durant la seua jornada laboral, des del mateix moment del
naixement i a partir de la finalització del període de baixa maternal (que conclou,
generalment, a les setze setmanes del moment del part). Esta nova realitat requerix,
lògicament, l'adaptació de les dotacions personals i estructurals existents anteriorment,
atés que la major demanda difícilment pot ser coberta per un sistema educatiu ideat per
a donar satisfacció a unes necessitats educatives anteriors de menor exigència que les
actuals. En la consecució d'estos objectius de puntual atenció de les necessitats
educatives del menor i d'adequada compaginació de la vida laboral i familiar, les
administracions públiques han d’assumir un paper de decisiu impuls d'este procés, i
promoure l'adopció de totes aquelles mesures que garantisquen l'adequada satisfacció de
les necessitats educatives que presenten els destinataris d'este tipus de serveis i que
determinen, alhora, una millor i major coordinació dels àmbits laborals i familiars dels
ciutadans.
Esta nova situació estructural requerix una solució estable que permeta la seua
satisfacció de forma també estable en el temps, de manera que s'assegure, igualment, la
seua satisfacció en un nivell de qualitat adequada, tal com necessita el dret fonamental a
l'educació. Des d'esta òptica, esta institució no pot sinó considerar, i així ho va
manifestar en la resolució dirigida a l'administració afectada, que l'adopció de mesures
que no garantisquen adequadament la dispensació d'una atenció educativa de qualitat,
com pot ser l'augment de la ràtio d'alumnes per aula i professor, si bé poden ser vàlides
quan presenten la característica de la temporalitat, mentre es planifiquen altre tipus de
polítiques educatives de caràcter permanent, no poden, però, obtenir la mateixa
aprovació quan estes es presenten com la manera de resposta definitiva a la situació
plantejada.
Per tot això, com a conseqüència de la tramitació d'este expedient de queixa, vam dirigir
a l'administració educativa dos recomanacions, que transcrivim a continuació:
En primer lloc, recomanàrem a la Conselleria d'Educació que adoptara les mesures
organitzatives i pressupostàries que resultaren pertinents per a atendre, de manera
satisfactòria, la demanda de llocs escolars en el nivell d'educació preescolar i infantil, i
279