Informe I - Síndic de Greuges

Dels escrits de queixa i d’al·legacions, d’una banda, i de l’informe rebut de la
Direcció General de Qualitat i Atenció al Pacient, de l’altra, es desprenia la
discrepància de posicions quant a la citació que es va fer al pare de l’autor de la
queixa, i la demora en la llista d’espera;
- En este sentit, respecte del canvi de domicili, l’autor de la queixa afirmava que
la Conselleria en tenia constància, perquè ja en l’any 2000, en la cartilla del
seu pare s’observa l’adscripció al Centre de Salut de Sant Vicent del Raspeig.
D’altra banda, des dels serveis mèdics d’esta localitat se l’havia citat
prèviament per a diverses consultes. Tot això, segons el seu parer, era
conseqüència d’una “descoordinació en la transmissió de dades d’uns centres
als altres”.
- Quant a les llistes d’espera, en referència a la possibilitat que el seu pare fóra
intervingut a València, com apuntava l’informe, assenyalava que “a cap
membre de la meua família, ni a mi mateix, ens consta que haja existit tal
oferiment”. D’altra banda, quant a la possibilitat que, en vista de
l’empitjorament, el seu pare hauria d’haver acudit a l’hospital perquè li feren
una nova valoració, afegia que “l’infart que li va causar la mort li va
sobrevenir de forma sobtada”.
En este tipus de queixes és criteri d’esta institució, quan observem discrepàncies
de posicions entre l’Administració sanitària i l’usuari, com passava en este cas,
informar els promotors de les queixes dels elements que incidixen en la
determinació de les responsabilitats i, alhora, de les accions que poden emprendre.
En este sentit, d’acord amb la doctrina majoritària seguida en la matèria, es poden
assenyalar, com a factors que incidixen, en general, en cadascun dels actes mèdics
duts a terme, els següents:
1. El facultatiu, amb les seues circumstàncies personals i professionals. Durant
l’extens període de formació haurà anat obtenint una sèrie de coneixements i
aptituds, però poden ser insuficients per a afrontar les situacions concretes que
se li poden plantejar. Podem trobar-nos, si així s’esdevé, davant un supòsit
d’imperícia. Si, malgrat que la seua formació és suficient, la seua actitud en
una intervenció concreta no és l’adequada, la seua conducta pot ser qualificada
de negligent o, fins i tot, en molt rares ocasions, de dolosa.
2. El malalt i el seu entorn familiar, amb les seues actituds, col·laboradores o no,
amb el facultatiu i amb el centre on se li dispensa el tractament. La influència
d’estes persones pot apreciar-se en diversos aspectes: si consentixen o no
determinades intervencions, si pressionen perquè se’n facen d’altres, o es
duguen a terme d’una o altra manera, etc.
3. La malaltia que afecta l’individu. D’esta manera es pot requerir la intervenció
d’un facultatiu davant malalties que apareixen com a incurables amb els
tractaments que, fins ara, la ciència ha descobert. Altres que, malgrat que són
curables, estan sotmeses a un percentatge d’èxit per la incidència d’altres
317