Informe I - Síndic de Greuges

―com a excepció i derogació que és dels criteris generals fixats normativament― ha
d’interpretar-se sempre restrictivament, en poder afectar els drets d'aquells altres
alumnes que, aplicant els criteris legals, tindrien la possibilitat d'ocupar la vacant.
En tot cas, no es pot deixar de reconéixer que la indefinició de la fórmula legal emprada
per la resolució objecte de comentari consent altres possibles interpretacions d'esta
clàusula, i esta circumstància és precisament aquella que més objeccions ha de
provocar.
La regulació legal que del procés de reconeixement del dret al servei de transport
escolar realitza la Resolució, de 17 de juny de 2003, de la Conselleria de Cultura i
Educació és parcial i incompleta i, a causa de això, pot provocar ―en determinades
ocasions― resultats que podrien conduir a situacions d'arbitrarietat.
L'especial importància que el servei de transport escolar té en la satisfacció del dret a
una educació de qualitat, d'una banda, i de manera especial, la cada vegada major
demanda que se n'aprecia en els nivells no obligatoris d'educació infantil, que provoca
que la majoria de vegades la demanda siga superior a l'oferta i que, per això, s’hagen de
prioritzar les sol·licituds, exigix que el procés d'adjudicació de places en les línies de
transport contractades ―mentre l'administració no decidisca estendre este dret, amb
caràcter general, a tots els alumnes matriculats en este nivell educatiu― haja de
desenvolupar-se amb absoluta transparència, de manera que la concessió o no d'una
autorització especial es trobe sotmesa als principis de seguretat i d’objectivitat que, amb
caràcter general, han de regir l'actuació administrativa.
Des d'este punt de vista, atribuir al consell escolar del centre, en el qual poden trobar-se
representats els pares dels alumnes que sol·liciten el reconeixement d'una autorització
especial per a usar el servei contractat de transport escolar, un poder tan ampli com per
a proposar una alteració dels criteris legalment fixats a l'hora de prioritzar les
sol·licituds, pot comportar una seriosa limitació dels principis anteriorment esmentats,
sobretot si s’hi té en compte la pràctica absència de limitacions i, especialment,
l'absència de qualsevol tipus de referència al procediment que poden instar els pares per
a posar de manifest les necessitats o situacions especials que pogueren afectar els seus
fills.
La necessitat de potenciar els principis d'objectivitat i de seguretat jurídica han estat, no
obstant això, tinguts en compte en altres àmbits dels processos educatius de selecció,
com puguen ser, per exemple, els vinculats a l'admissió de l'alumnat als centres
educatius en aquells casos en els quals la demanda de lloc escolar supere l'oferta. En
este àmbit, els criteris de prioritat de sol·licituds, com no pot ser d'una altra manera, no
es deixen a la lliure valoració del consell escolar (els components del qual poden ser
part implicada en el mateix procés) sinó que estos estan taxats legalment amb caràcter
previ, i s’atribuïx a cadascun d'ells, d’acord amb la seua importància, una determinada
puntuació, de manera que la concessió o no d'un lloc escolar depén exclusivament de la
suma total de punts que l'alumne haja reunit a partir d'estes normes, prèvies i
objectivament fixades.
301