Informe I - Síndic de Greuges

desestimava un recurs que s’havia presentat perquè no s’havia executat un decret de
l’Alcaldia per a paralitzar l’activitat. La Conselleria de Territori i Habitatge, per la seua
banda, ens va informar que hi havia afeccions en sòl especialment protegit pel
planejament municipal, en Lloc d’Importància Comunitària (LIC).
La situació era especialment complexa, ja que l’Ajuntament de Cox considerava
legalitzar esta activitat en l’àrea on ho permet el planejament i demanar a la Conselleria
que emetera una declaració d’impacte, mentre que l’equip tècnic d’Impacte Ambiental
considerava inviable avaluar l’impacte en la situació actual a causa de l’estat de
degradació del medi afectat, en el qual és pràcticament impossible abordar una
restauració adequada de l’espai que afecta l’activitat minera.
A més, es dubtava de si esta activitat estava sotmesa o no a la legalització d’impacte
ambiental, ja que l’explotació minera l’havia autoritzada la Conselleria d’Indústria,
Comerç i Turisme abans que entrara en vigor la legislació d’impacte, raó per la qual a
priori esta explotació estaria exclosa d’avaluació atesa la irretroactivitat de la norma.
Advertíem de la necessitat d’aclarir este particular.
La dificultat de la situació que hi ha a hores d’ara i la protecció necessària i urgent del
dret constitucional de gaudir d’un medi ambient adequat i el deure de conservar-lo (art.
45) van aconsellar la necessitat de recomanar a l’Ajuntament de Cox, a la Conselleria de
Territori i Habitatge i a la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme que impulsaren
amb determinació la convocatòria de reunions de coordinació entre estes
administracions amb l’objectiu d’adoptar, com més prompte millor, i dins el seu
respectiu àmbit competencial, les mesures de protecció i de restabliment de la legalitat
urbanística que s’estimaren necessàries per a evitar que es causen danys irreparables.
Totes les administracions implicades van acceptar esta Resolució i la investigació es va
donar per tancada.
La Plataforma Mediambiental d’Almàssera (València) denunciava en la queixa número
030898 (Informe anual 2003, pàg. 185) les insuportables molèsties acústiques i
l’enorme quantitat de pols que suportaven els veïns dels habitatges situats als voltants
de les instal·lacions d’una planta generadora d’energia elèctrica mitjançant la pellofa de
l’arròs, amb més de 65 dB a la nit (l’ordenança municipal fixa el màxim en 28 dB),
sense que fins al moment s’haja adoptat cap mesura per a eliminar el soroll i la pols.
També denunciaven l’incompliment greu de les condicions addicionals que imposava el
punt segon de la part dispositiva de la declaració d’impacte ambiental, sense que s’haja
adoptat cap mesura fins al moment per a eliminar les esmentades molèsties.
En l’Informe anterior donàvem compte que en este expedient s’havien rebut els
informes de les administracions implicades, i que esperàvem rebre l’informe de
l’interessat.
Vam resoldre este expedient assenyalant que tant les autoritats municipals com les
autonòmiques, tan bon punt detecten que algun establiment imcomplix la normativa
vigent sobre activitats qualificades i contaminació acústica, tenen l’obligació
irrenunciable d’impedir-ho adoptant les mesures adequades i que, si no ho fan, es
238