Informe I - Síndic de Greuges

Quant a la queixa número 030757 (Informe anual 2003, pàg. 143), la Coordinadora
Salvem el Botànic ens denunciava que no s’havia iniciat el procediment per a declarar
el Jardí Botànic de València bé d’interés cultural i per a delimitar el seu entorn i el de
l’església de Sant Miquel i Sant Sebastià.
Una vegada conclosa la investigació escaient, vam recomanar a la Conselleria de
Cultura, Educació i Esport que, amb relació a la incoació de l’expedient per a la
declaració de bé d’interés cultural en la modalitat de jardí històric de l’anomenat Jardí
Botànic de València, i tenint en compte els antecedents que consten en l’expedient que
ja s’havia instruït mitjançant la Resolució de 23 de novembre de 1982, i que la
plataforma ciutadana promotora de la queixa i la Universitat de València, com a titular
del recinte en qüestió, novament han sol·licitat la declaració com a jardí històric, resolga
sense demora sobre la incoació de l’expedient de declaració de bé d’interés cultural.
La Conselleria de Cultura, Educació i Esport ens contesta sense exposar en el seu
informe cap raó de pes per a no complir la nostra recomanació i sense manifestar en
quina mesura i de quina manera el fet que un recurs jurisdiccional reste pendent pot
impedir o afectar la delimitació de l’entorn dels béns que cal protegir.
1.1.3. Patrimoni històric, artístic i cultural
Al llarg d’este any 2004 hem dictat nombroses resolucions sobre la protecció del
patrimoni cultural valencià. Sense perjudici de poder consultar-les en la seua totalitat a
l’annex de resolucions i en la nostra pàgina web, tot seguit informarem de les principals
queixes que hem rebut este any, en concret, de l’estat d’abandó de la Torre Sarrió, bé
d’interés cultural situat a Alacant, i de les obres que es fan en una zona arqueològica a
Agost (Alacant).
Abans d’examinar ambdós queixes, volem cridar l’atenció sobre la importància de
protegir el patrimoni cultural valencià com una de les principals senyes d’identitat del
nostre poble i testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que
l’integren constituïxen un llegat patrimonial d’un valor inapreciable, i correspon a tots
els valencians, i especialment a les institucions i als poders públics que els representen,
conservar-los i enriquir-los.
Tots els poders públics han d’intervenir de manera decidida i coordinada per tal de
salvaguardar-ne la integritat en totes les accions o omissions que poden posar en perill
els béns que revestixen un interés historicocultural i complir els manaments clars de la
nostra Llei 4/1998, d’11 de juny, reguladora del patrimoni cultural valencià.
Com acabem d’indicar, en la queixa número 040752, el president de l’Associació de
Veïns la Condomina ens exposa el lamentable estat d’abandó i el perill en què es troba
la Torre Sarrió, ja que, segons ens diu, han manipulat la porta d’entrada i qualsevol
persona –els xiquets solen jugar a futbol pels voltants de la torre— pot accedir a
l’interior. A més, s’ha comprovat que hi ha bigues trencades, sostres malmesos, runa i
brossa.
181