Informe I - Síndic de Greuges

cal assenyalar que l’Administració és bastant reticent a l’hora d’adoptar mesures per
substitució en el cas que, amb una negligència notòria, les corporacions locals
incumplisquen estes obligacions, aspecte sobre el qual hem tornat a incidir en diverses
queixes.
A la vista de les queixes que s’han tramitat este any, considerem que la intervenció
administrativa en esta matèria ha de progressar encara molt més, ja que el soroll és un
factor psicopatogen i una font permanent de pertorbació de la qualitat de vida dels
ciutadans en la societat dels nostres dies, tal com ha acreditat l’Organització Mundial de
la Salut, sobre el valor de la qual com a referència científica no és necessari insistir.
Este tipus de pertorbacions afecten clarament els drets fonamentals a la integritat física i
moral, a la intimitat personal i familiar, a la inviolabilitat del domicili, i també els drets
a la protecció de la salut, a un medi ambient adequat i a un habitatge digne, cosa que
obliga els poders públics a extremar els esforços per evitar que es produïsquen. És
imprescindible una actuació més àgil i contundent de les administracions locals i
autonòmica per emparar en tot cas els ciutadans que estan sotmesos a estos efectes.
Tenint en compte que el nostre text constitucional no consagra drets merament teòrics o
il·lusoris, sinó reals i efectius, és imprescindible protegir-los, no tan sols contra les
ingerències tradicionals, sinó també contra els riscos que poden sorgir d’una societat
avançada tecnològicament. A esta nova realitat ha estat sensible la recent Llei estatal
37/2003, de 17 de novembre, la qual reforça la ja existent Llei 7/2002, de 3 de
desembre, sobre contaminació acústica.
D’altra banda, cal no oblidar que la jurisprudència empara estos béns jurídics amb una
contundència cada vegada més gran. En este sentit es pot destacar que s’estan fent
passes cada volta més clares per a aplicar a l’Administració inactiva el règim de
responsabilitat patrimonial; aquí cal remarcar la Sentència del Tribunal Europeu de
Drets Humans de 16 de novembre de 2004, Moreno Gómez vs. Espanya, la doctrina de
la qual havíem anticipat en diverses resolucions d’esta institució, i que ara incorporem
amb més raó.
A continuació donarem compte de les queixes més rellevants que ens han presentat els
ciutadans este any tot extractant les recomanacions que hem dictat. Per a consultar-les
íntegrament remetem a l’apartat de resolucions d’este Informe anual.
3.1.1. Activitats sotmeses a llicència municipal d’obertura amb funcionament molest o
irregular
En este apartat volem exposar les denúncies que ens han formulat les persones a les
quals afecten les molèsties –sorolls, fums, olors i emissions— que generen els
establiments i indústries sotmesos a la normativa d’activitats qualificades –Llei
valenciana 3/1989, de 2 de maig.
Les queixes que hem seleccionat oferixen una mostra evident dels diferents supòsits que
trobem en la realitat quotidiana: un primer grup el formen les activitats que funcionen
222