Informe I - Síndic de Greuges

l’amenaça botànica, paisatgística i cultural del tossal del Mollet, situat en els termes
municipals de Vilafamés i de Sant Joan de Moró (Castelló) per l’explotació de diverses
mines d’argila.
Assenyalàvem en l’esmentat Informe que esperàvem rebre els informes que havíem
demanat a les administracions implicades. En el moment de tancar este Informe hem
d’assenyalar que en l’esmentada queixa es va dictar una resolució en la qual
recomanàvem als ajuntaments de Vilafamés i de Sant Joan de Moró que verificaren que
totes les explotacions disposaven de llicència d’activitat, i que es procedira, si no n’hi
havia, a clausurar-les després d’haver escoltat l’interessat, en els termes que establix
l’article 18 de la Llei 3/1989, de 3 de maig, d’activitats qualificades.
D’altra banda, se’ls recomanava que efectuaren un seguiment adequat de les
explotacions autoritzades, i que verificaren si mantenien les condicions que preveien
tant la llicència d’activitat com les condicions de la declaració d’impacte ambiental,
quan conste, i també els plans de restauració i de labors de què disposen, a més d’actuar
en col·laboració amb la Conselleria de Territori i Habitatge i la d’Indústria, i en cas que
se’n detectara l’incompliment, arbitrar les mesures sancionadores que corresponguen en
el marc de la seua competència.
En matèria de protecció cultural i en relació tant amb els béns arqueològics com amb
l’ermita de Sant Miquel, se’ls recomanava que dugueren a terme les actuacions
necessàries per a catalogar estos béns mitjançant la seua classificació com a béns de
rellevància local i la seua integració en l’inventari de béns del patrimoni cultural
valencià si encara no ho estaven, i que, a més, exerciren les potestats de vigilància, de
prevenció i, si s’esqueia, de sanció, en relació amb qualsevol activitat que poguera
afectar la conservació i la valoració d’este patrimoni.
A la Conselleria de Territori li recomanàvem que enllestira ràpidament els informes que
elaborava sobre este espai i que promoguera la seua declaració sota alguna de les
categories de protecció ambiental de la legislació d’espais naturals protegits, en el
supòsit que s’acreditaren valors mediambientals rellevants que ho justificaren. També li
vam recomanar que, d’acord amb el que establix l’article 6 de la Llei d’impacte
ambiental, reuniren informació dels ajuntaments implicats i de la Conselleria d’Indústria
sobre el compliment de les condicions ambientals que imposaven les declaracions
d’impacte que s’hagueren emés, i també que, en col·laboració amb els ajuntaments o en
substitució d’estos, efectuara les comprovacions necessàries en la zona amb l’objectiu
de verificar l’esmentat compliment i que es tinguera especialment en compte la
denúncia que havia efectuat l’interessat en este expedient, en relació amb l’excés de
cota de l’explotació de la pedrera San Miguel B –l’única que pel que sembla disposa de
declaració d’impacte.
A la Conselleria d’Indústria li recomanàvem que verificara el compliment correcte dels
plans de restauració de les pedreres que es detallaven, i també dels plans de labors, a
més de fer inspeccions específiques i periòdiques per a verificar que les explotacions es
mantenien en els condicions que autoritza la concessió i els plans que en conformen
l’execució.
240