Informe I - Síndic de Greuges

Dintre d'esta missió de satisfacció tant de les necessitats educatives dels xiquets com de
compaginació i d’harmonització de la vida familiar i laboral, resulta evident l'enorme
transcendència que presenten els serveis complementaris de transport i menjador
escolars. Així, i des del primer punt de vista, l'existència d'una xarxa suficient de
transport escolar constituïx un factor essencial que coadjuva a la matriculació del menor
als centres educatius, per permetre la seua assistència al centre d'educació infantil més
enllà de les concretes disponibilitats horàries dels pares. Amb això, es permet a més
―en els casos en els quals els progenitors així ho decidisquen― que el menor assistisca
a un servei per a la infància de marcat caràcter educatiu, en lloc dels merament
assistencials. Des del segon punt de vista, el servei de transport escolar, en facilitar
l'accés del menor al centre educatiu sense la necessària concurrència dels pares, permet
evidentment una millor conciliació de la vida familiar i laboral d'estos.
Analitzat d'esta manera, i des del prisma de l'interés educatiu del menor, que, d'acord
amb l'art. 27 de la Constitució espanyola, ha de marcar l'actuació dels poders públics en
esta matèria, no es podia sinó concloure l'extraordinària importància que per al
desenvolupament educatiu del menor estava cridat a complir el servei de transport
escolar.
No obstant això, el servei de transport escolar i, més concretament, el seu règim de
prestació, ha estat tradicionalment nuat per l'administració al caràcter obligatori o no del
cicle educatiu en el qual es trobaren matriculats els seus possibles beneficiaris. D'esta
manera, el servei de transport escolar tan sols ha estat considerat una prestació
obligatòria per a l'administració educativa en els nivells d'educació obligatòria (en
l'actualitat, educació primària i secundària obligatòria), i s’entén per contra que este no
era de prestació necessària en els casos dels nivells qualificats com a voluntaris.
Esta orientació no podia ser, però, considerada com a satisfactòria tenint en compte el
contingut del dret fonamental a l'educació i de la incidència que, en l'efectivitat i la
qualitat d’este, estava cridat a complir el servei complementari de transport escolar.
El servei de transport escolar, igual que l'escolarització en el tram d'edat que transcorre
entre els zero i els sis anys, ha de ser efectivament considerat voluntari per als alumnes
compresos entre estes edats (i fonamentalment, per a qui exercisca la seua representació
legal), però esta no pot implicar, de cap manera, una paral·lela situació de voluntarietat
per a l'administració.
Per contra, la voluntarietat que es predica de l'educació infantil, entesa en els seus justos
termes, es referix només a la llibertat que assistix als representants legals dels menors
l'edat dels quals es trobe compresa entre els 0 i 3 anys, per a decidir si desitgen que els
seus fills acudisquen als centres educatius, però una vegada presa per estos la decisió en
sentit positiu, l'administració es troba en una situació d'obligació davant d'ells, i està
d'esta manera vinculada a oferir als ciutadans que així ho sol·liciten una sèrie de
prestacions que asseguren l'efectivitat del dret a una educació de qualitat. Comptat i
debatut doncs, la voluntarietat que es predica de l'educació infantil és una voluntarietat
referida exclusivament a la decisió de sol·licitar o no la prestació educativa als poders
públics, però ―de cap manera― una llibertat d'estos últims per a reduir o obstaculitzar
la qualitat d'este servei: en este sentit és possible afirmar, per això, que l'educació
298