Informe I - Síndic de Greuges

ubicació i proximitat a instituts/seccions i la coordinació existent entre els centres
determinada per la seua adscripció pedagògica vigent.
Enteníem que l'establiment d'estos criteris no podia considerar-se suficient, atés que no
s'establia detalladament, a través d'estos, la seua mecànica de baremació i la relació
jeràrquica que havia d’intervenir entre estos, de manera que, en cas de confrontació de
solucions d'adscripció d’acord amb cadascun dels criteris, es poguera conéixer quin de
tots havia de prevaler.
En definitiva, vam concloure que ens trobàvem, en estos casos, davant d'una
problemàtica d'especial transcendència, si teníem en compte que la decisió que
s'adoptara en matèria d'adscripció de centres docents predeterminaria, en molts casos,
l'admissió o no d'un alumne en un determinat centre educatiu i, amb això, l'assignació al
mateix d'un lloc escolar. La vinculació de la problemàtica plantejada a un aspecte
essencial del dret a l'educació, com és l'assignació de llocs escolars, especialment en
una conjuntura com l'actual, en què la demanda de llocs escolars en determinats centres
resulta ser normalment superior a l'oferta, cosa que provoca que aquell haja esdevingut
un assumpte d'especial sensibilització social, determina que la seua normativa
reguladora haja de ser clara, precisa i capacitada per a oferir solucions ex ante fàcilment
aprehensibles pels ciutadans.
Per tot això, vam concloure la nostra Resolució recomanant a l'administració educativa
que valorara la possibilitat d'elaborar una normativa que desenvolupara i establira
criteris clars, precisos i aprehensibles que permeteren conéixer i preveure ex ante
l'adscripció dels centres educatius.
La promotora de la queixa núm. 030018 exposava en el seu escrit inicial de queixa que
el seu fill (i la resta dels seus companys de classe) patien, des del curs 1999/2000, el que
ella considerava una escolarització irregular, en sofrir estos alumnes les contínues
baixes per malaltia de la professora-tutora del grup. Ens assenyalava així mateix que, en
el curs acadèmic 2002/2003 (en el qual els alumnes van cursar el primer curs del segon
cicle de primària) es va assignar com a tutora una professora que anteriorment exercia
les seues funcions en el tercer cicle de primària, on impartia les àrees de Valencià i
Plàstica. Esta professora, segons apuntava la interessada, havia presentat el curs anterior
una baixa al mes de març, de manera que, a data 9 de setembre de 2002, encara no
s'havia reincorporat al seu lloc de treball (siga per continuar de baixa, siga per haver
presentat una nova baixa mèdica).
La interessada al·legava que les contínues baixes sofertes per la professora-tutora durant
el tercer curs d'educació infantil i el primer i segon cicle d'educació primària s'havien
resolt mitjançant professors-substituts, per la qual cosa el seu fill havia tingut ―en
quatre anys― vuit professors diferents, i per això el procés educatiu experimentava
greus desordres i minvaments en la seua qualitat.
De l'informe rebut de la Direcció Territorial de la Conselleria d'Educació a Alacant, a
qui ens havíem dirigit en demanda d'informació, es deduïen els fets i les circumstàncies
següents:
281