Informe I - Síndic de Greuges

serveis públics –en este cas el servei públic de gestió urbanística— es puga haver
produït.
En la tramitació de la queixa hem pogut comprovar que en l’execució del Programa
d’actuació integrada de la Unitat d’Execució R-1 s’han produït retards tècnics motivats,
entre altres raons, per les insuficiències de la documentació originària del programa i
del projecte d’urbanització, que s’ha reformat successivament, i també pels canvis de
titularitat d’algunes parcel·les que han alentit la inscripció registral del projecte de
reparcel·lació.
L’estudi detallat dels acords municipals que s’han emés, i també de l’informe que se’ns
remet i que resumix tot el procés, acrediten que l’Ajuntament ha incorregut en un retard
substancial a l’hora de complir els terminis previstos inicialment perquè finalitzara el
procés urbanitzador, que eren de tres anys des de l’aprovació del programa.
Així doncs, en la mesura que l’interés general de la població, i també el dels veïns
afectats requerix la ràpida finalització de les obres, considerem oportú instar
l’Ajuntament perquè agilite al màxim la seua execució, de manera que s’eviten més
dilacions i es pose fi a les molèsties que tota obra d’urbanització ocasiona als veïns.
Amb relació a altres aspectes que es poden derivar de la queixa, com ara la
disconformitat en els costos de l’obra i la seua imputació, o respecte de la necessitat
dels reformats, esta institució no els pot jutjar, atés que l’interessat no aporta
documentació tècnica –informes, valoracions, etc.–, que permeten dubtar de l’activitat
que ha desplegat la corporació en estos camps.
L’Ajuntament de Benijófar ha acceptat la nostra recomanació en el sentit d’“agilitar
totes les actuacions que estiguen en el seu poder per a aconseguir finalitzar les obres
d’urbanització de la Unitat d’Execució en el termini més breu possible, amb l’objectiu
d’evitar cap més dilació en l’execució del programa, i també molèsties als veïns.”
D’altra banda, i com ja hem avançat més amunt, la disconformitat amb la valoració
d’una propietat inclosa en un projecte de reparcel·lació (sector industrial IN1-a) a
Atzeneta d’Albaida (València) va motivar que s’admetera a tràmit la queixa número
040102.
L’autora de la queixa ens indica que no accepta la valoració de la seua propietat que va
efectuar l’Ajuntament, per tal com la superfície expropiada no són 1.454 metres
quadrats, sinó 2.213, i segons l’informe tècnic que aporta aquella, el valor de les
espècies forestals que està previst expropiar ascendix a 10.868,31 euros, contra els
5.108 euros que proposa l’Ajuntament.
Quant a la superfície total expropiada, la interessada ens ha aportat una interlocutòria
que va emetre el Jutjat de Primera Instància número 2 d’Ontinyent, en la qual es resol
declarar justificada la major extensió de 2.213 metres quadrats (en lloc dels 1.454
inscrits en l’actualitat). No obstant això, no consta la fermesa de l’esmentada resolució
judicial, ja que es podia interposar recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de
València. Tanmateix, una vegada que la interlocutòria siga ferma, esta Resolució
189