Informe I - Síndic de Greuges

Pel que fa a les mancances o deficiències d'algunes infraestructures sanitàries en
poblacions de la Comunitat Valenciana, així com la discrepància del model de gestió
escollit, entenem que la potestat organitzativa que ostenta l'Administració sanitària ha
d'inspirar-se i respectar la Constitució espanyola, que l'obliga a servir amb objectivitat
els interessos generals i a actuar d’acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia,
descentralització, desconcentració i coordinació. D'acord amb això anterior, la
discrepància o la disconformitat amb l’elecció de la forma de gestió d'un servei públic
de titularitat pública o dels criteris de gestió o d'organització administrativa que realitze
l'Administració no pot, per si sola, motivar l'actuació del Síndic de Greuges, llevat que,
no obstant això, qualsevol actuació d'un servei de titularitat pública, independentment
de la forma de gestió, pública o privada, puga vulnerar alguns dels drets, de les llibertats
o dels principis reconeguts en la Constitució espanyola o en l'Estatut d'Autonomia.
7. Dret a la protecció i a l’assistència socials (menors, ancians, discapacitats, dones)
La legitimitat del Síndic de Greuges per a investigar i valorar el funcionament dels
serveis socials, autonòmics i locals, està donada, en primer lloc, pel contingut del que
està disposat en els articles 39 i 41 de la Constitució. L'article 39 establix:
1. Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família.
2. Els poders públics asseguren, així mateix, la protecció integral dels fills, ja que estos
són iguals davant la llei, independentment de la seua filiació, i de les mares, qualsevol
que siga el seu estat civil. La llei possibilitarà la investigació de la paternitat.
3. Els pares han de prestar assistència de tot ordre als fills tinguts dins o fora del
matrimoni, durant la seua minoria d'edat i en els altres casos que legalment procedisca.
4. Els xiquets han de gaudir de la protecció prevista en els acords internacionals que
vetlen pels seus drets.
Per la seua banda, l'article 41 de la mateixa norma fonamental disposa:
“Els poders públics han de mantenir un règim públic de seguretat social per a tots els
ciutadans que garantisca l'assistència i les prestacions socials suficients davant
situacions de necessitat, especialment en cas d'atur. L'assistència i les prestacions
complementàries han de ser lliures”.
Igualment important en este àmbit és el contingut de l'article 49 del mateix text
constitucional, que disposa:
Els poders públics han de realitzar una política de previsió, tractament, rehabilitació i
integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals han de prestar l’atenció
especialitzada que requerisquen i els han d’emparar especialment per al gaudi dels drets
que este títol atorga a tots els ciutadans.
Finalment, també s'ha d'esmentar l'article 50 de la Constitució que, per la seua banda,
prescriu:
Els poders públics han de garantir, mitjançant pensions adequades i periòdicament
actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat. Així mateix,
33