Informe I - Síndic de Greuges

general, la legislació regula imperativament l'ús del valencià en l'àmbit oficial i, en
conseqüència, totes les actuacions que partisquen de les administracions públiques
ubicades a la Comunitat Valenciana han d'observar, escrupolosament, la cooficialitat
lingüística instaurada, en el sentit d'usar indiscriminadament una llengua o l’altra, sense
que puga prevaler l’una sobre l'altra.
En definitiva, atenent al fet que el valencià és també la llengua pròpia de les
corporacions i institucions públiques que en depenen, vam admetre la queixa núm.
030307, en la qual el seu promotor, veí d'Elx, denunciava que la Universitat Miguel
Hernández havia instal·lat una nova retolació al campus, en la qual l'única llengua
vehicular que informava sobre la ubicació de les diverses facultats, serveis,
departaments, etc. a la comunitat universitària era el castellà, de manera que
s'incomplien les prescripcions de la Llei d’ús i ensenyament del valencià i de l'art. 4 del
Decret 137/1997, del Govern Valencià, pel qual va aprovar la normativa singular
reguladora de l'activitat de la Universitat Miguel Hernández que expressament indica
“que seran llengües oficials de la Universitat Miguel Hernández, les reconegudes com a
oficials en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana”.
La tramitació de la queixa que ens ocupa va concloure amb una Resolució dirigida al
Magfc. i Excm. Sr. Rector de la Universitat Miguel Hernández, que reproduïm en
l'annex que acompanya este Informe anual i que va ser acceptada en tots els seus
termes.
La retolació turística de diversos carrers, portada a terme a l'agost de 2002, per
l'Ajuntament de Benigembla i la Mancomunitat de Pobles de la Vall de Pop, va ser
també objecte de la nostra atenció en la queixa núm. 030488.
El promotor de l'expedient de referència denunciava l'incompliment, per part del
Consistori de Benigembla i de la Mancomunitat de Pobles de la Vall de Pop, de la Llei
d’ús i ensenyament del valencià, ja que part de la retolació realitzada es va fer
exclusivament en castellà i la que es va fer en castellà estava farcida d'incorreccions
gramaticals.
Així mateix, en la queixa s’informava que els edictes, els bàndols i els impresos
utilitzats per l’Ajuntament esmentat estaven exclusivament en valencià.
La queixa, que va ser admesa a tràmit per considerar que reunia els requisits assenyalats
en la Llei reguladora d'esta institució, va concloure amb la formulació a les
administracions afectades d'una Resolució, en forma de suggeriment, els termes del qual
estan transcrits en l'annex que acompanya este Informe anual. Esta institució va basar
aquell suggeriment en el text constitucional de 1978 que, en el seu art. 3, establix que la
resta de les llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats
autònomes, de conformitat amb els seus estatuts, i en l'Estatut d'Autonomia de la
Comunitat Valenciana aprovat per Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, en l’articulat del
qual es reflectixen diversos preceptes relatius a matèria lingüística, com ara l'art. 7, que
assenyala que la Generalitat haurà de garantir l'ús normal i oficial tant del castellà com
del valencià; l'art. 31.4, que assenyala la competència del Govern Valencià en matèria
de cultura; el 31.8, in fini, que determina la competència exclusiva de la Generalitat
Valenciana en la “denominació oficial dels municipis i topònims”; i l'art. 35, entre
406