Informe I - Síndic de Greuges

l’esmentada informació de planejament és pública i, per tant, s’ha de facilitar a
l’interessat.
L’article 133 del text refós de la Llei del sòl de 1992 (de caràcter bàsic i que la LRSV
va declarar vigent) assenyala: “els plans, les normes complementàries i subsidiàries, els
programes d’actuació urbanística, els estudis de detall i els projectes, amb les seues
normes, ordenances i catàlegs han de ser públics, i qualsevol persona els pot consultar i
se’n pot informar en tot moment en l’Ajuntament del terme al qual es referisquen”. En
un sentit idèntic ens hem de referir a l’article 177 del Reglament de planejament de la
Comunitat Valenciana, i també als articles 6 i 16.2 de la LRSV de 1998. Igualment s’ha
de tenir en compte el que establix l’article 44 LRAU.
Quant al cost de la documentació, no s’ha de cobrar la taxa a l’interessat si esta ja s’ha
abonat, sempre que aquella comprenga tota la informació que s’havia requerit en un
principi.
Basant-nos en el que acabem d’exposar, vam dirigir a l’Ajuntament d’Albatera els
pronunciaments següents i este els va acceptar:
“Respecte de la no-emissió de la certificació, recomanem a la corporació que remeta a
l’interessat l’esmentada informació com més prompte millor.
“Quant a la informació del Pla general, que no es va facilitar íntegrament en el suport
informàtic que es va lliurar, es recomana a l’Ajuntament que la lliure a l’interessat,
sense que això comporte que haja d’abonar la taxa corresponent, en el supòsit que ja
l’haja ingressada efectivament en fer la primera petició.”
Pel que fa a les queixes de l’any passat que s’estaven tramitant, l’Ajuntament
d’Atzeneta d’Albaida (València) –queixa número 030661, Informe anual 2003, pàg.
158— ha acceptat la nostra recomanació perquè permeta que la Coordinadora
Ecologista CEVA Vall d’Albaida accedisca a la informació urbanística que havia
sol·licitat.
Recordem que esta associació havia presentat un escrit de queixa en què manifestava
que l’Ajuntament no permetia que accediren als plànols de construcció de determinats
habitatges situats en terrenys forestals, ni tampoc a la llicència d’obres corresponent.
Quant al fons de la pretensió, és a dir, respecte de si s’havia de permetre o no accedir a
esta informació, estimem que l’interessat tenia dret a accedir a la llicència d’obres, atés
que l’esmentat document, com a acte reglat de disciplina urbanística que es dicta en
aplicació de la planificació general i derivada, té un caràcter eminentment públic, sens
perjudici del seu caràcter nominatiu, per tal com és un document imprescindible perquè
els ciutadans puguen exercir l’acció pública que l’ordenament preveu en matèria
urbanística en l’article 304 del text refós sobre règim de sòl i ordenació urbana, de 26 de
juny de 1992, que la disposició derogatòria de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, va declarar
expressament vigent.
196