Informe I - Síndic de Greuges

iniciativa de l’òrgan, quan l’aportació dels documents requerits presente dificultats
especials.
3. En els procediments iniciats a sol·licitud dels interessats, l’òrgan competent podrà
demanar al sol·licitant la modificació o millora voluntàries dels termes d’aquella.
D’això caldrà estendre acta succinta, que s’incorporarà al procediment.”
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana era de la mateixa opinió en
la Sentència de 6 de novembre de 2000 (Recurs d’apel·lació 105/00), i, fins i tot, hi
afegia, que el fet de posseir una sola especialitat no implica que els centres o les
localitats sol·licitats hagen de ser-ho per a eixa especialitat perquè “per la integració
produïda entre l’antic Batxillerat i la Formació Professional en el nou Ensenyament
Secundari, s’esdevé que els professors de determinada especialitat poden impartir
docència de la seua especialitat i d’altres”. El mateix Tribunal, en la Sentència de 19 de
juliol de 2002 (Recurs d’apel·lació 256/01), va analitzar la qüestió des d’una altra
perspectiva: que la lectura de les peticions de places es fa mecànicament i des d’este
punt de vista no és admissible que s’advertisca l’error; sí que ho seria, en canvi, si
l’examen tinguera un caràcter personal. Este fonament va ser acollit pel Jutjat del
Contenciós Administratiu núm. 7 de València, en la Sentència de 18 de desembre de
2003 (Procediment abreujat 384/03).
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia (no citat per l’Administració en la seua
resposta), així mateix, reconeixia les bases que són la llei de concurs i que si es
permetera, una vegada en marxa, fer modificacions a la petició de places, seria
discriminatori perquè es podria perjudicar a tercers, a més de destacar el rigor en el
procés per ser de caràcter col·lectiu (Sentències de 13 i 20 de juny de 2001).
El segon bloc era favorable als interessos dels particulars. El mateix Tribunal Superior
de Justícia de la Comunitat Valenciana, en la Sentència 932/2000, de 28 de setembre de
2000, va entendre que, ja que la convocatòria preveu una resolució provisional del
concurs davant la qual podran presentar-se reclamacions (base 15a), és lògic que
qualsevol omissió o error ha de ser corregit. En les sentències anteriorment descrites la
Sala va reconsiderar la Sentència que acabem de citar.
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc, en Sentència de 4 de juny de 1999,
assenyalava que l’art. 71.1 de la LRJAPPAC no preveu cap exempció per a l’aplicació
de sistemes normalitzats i que els procediments mecanitzats de gestió poden detectar
perfectament les omissions de claus obligatòries. També el Tribunal Superior de Justícia
de Madrid, en la Sentència de 17 de novembre de 2001, i en un apartat de la seua
fonamentació jurídica tercera diu: “D’entrada, l’ordenament jurídic, en totes les seues
disciplines, permet la correcció dels mers errors materials comesos, una possibilitat de
què fa ús a diari l’Administració (art. 105.2 de la citada Llei 30/92) i, per descomptat, és
una possibilitat extensible als ciutadans en les seues peticions i en l’emplenament de
tràmits, reconeguda en normes amb rang de llei, a la qual està subordinada tota
l’activitat administrativa. D’altra banda, la progressiva especialització del dret pugna
amb l’ús de fórmules sacramentals, del perfecte emplenament de les quals, sense cap
possibilitat de rectificació o de reparació, depenga l’exercici mateix dels drets. L’ús
d’impresos estereotipats, de processos informàtics i de mecanismes, en suma,
367