Informe I - Síndic de Greuges

publicitat, en definitiva, del Palau de la Música, observaren la cooficialitat lingüística
vigent a la Comunitat Valenciana, una recomanació que va ser acceptada i que
reproduïm en l'annex que acompanya este Informe anual.
La normativa vigent respecte de l'ús del valencià, continguda en la Constitució
Espanyola, l'Estatut d'Autonomia i la Llei d’ús i ensenyament del valencià és clara i
terminant, per la qual cosa no deixa lloc a cap interpretació; és per això que vam
admetre la queixa núm. 041608, subscrita per 122 ciutadans, en què denunciaven que la
Filmoteca Valenciana projectava gairebé diàriament 3 sessions de pel·lícules
subtitulades a la sala assignada a este efecte, exclusivament en castellà, i per això
lamentaven que els espectadors valencianoparlants no tingueren la possibilitat de
visionar les pel·lícules subtitulades en valencià, i que la informació addicional emesa
per l'organisme citat tampoc estiguera disponible en valencià.
Esta institució va considerar que l'emissió de pel·lícules en versió original subtitulades
exclusivament en castellà no podia ser objecte de censura pel Síndic de Greuges, tenint
en compte que, segons l'informe remés per l'Institut Valencià de Cinematografia, estava
determinat per exigències pressupostàries impossibles de superar per l'organisme citat.
No obstant això, i quant a l'emissió de publicitat exclusivament en castellà, vam
formular a l'Institut Valencià de Cinematografia una Resolució els termes de la qual
s'inclouen en tota la seua extensió en l'annex que acompanya este Informe anual.
En la data de tancament del present Informe anual a les Corts Valencianes no ha tingut
entrada en esta institució l'acceptació o, si escau, les raons per a no acceptar la nostra
recomanació.
D'altra banda, tant la Llei d’ús i ensenyament del valencià, repetidament citada, com la
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú,
reconeix el dret dels interessats a dirigir-se en la llengua oficial que trien i l'obligació de
l'Administració, ja siga estatal, autonòmica o local, a donar resposta a estos en la
llengua triada, per la qual cosa és objectiu del nostre ordenament jurídic vigent garantir
el dret dels ciutadans a usar qualsevol de les llengües cooficials que trien i eliminar
qualsevol forma de discriminació lingüística, raó per la qual va ser admesa la queixa
núm. 040755 contra l'Ajuntament d'Onil, ja que el promotor de la queixa l’havia
requerit insistentment perquè totes les comunicacions que, com a delegat de personal, li
enviaren foren en valencià.
El Consistori d'Onil va acceptar en tots els seus termes la Resolució que el Síndic de
Greuges li va dirigir, i que transcrivim en l'annex que acompanya este Informe anual.
3. DRET DELS CIUTADANS A TRIAR LA LLENGUA COOFICIAL AMB LA
QUAL DESITGEN COMUNICAR-SE AMB L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
També a l'Excm. Ajuntament de València vam recomanar, en la mateixa línia
argumental que en la queixa anterior, i amb motiu de la queixa núm. 040888, que els
documents d'ingressos tributaris emesos foren redactats en les dos llengües cooficials de
la Comunitat Valenciana, si bé no consta, en la data de tancament del present Informe
411