Informe I - Síndic de Greuges

habitatge de promoció pública d’un promotor privat, i no a les situacions jurídiques que
naixen a l’empara del que establix el conveni”“.
No obstant això, esta institució considera que el motiu que oposa la Conselleria no
desvirtua el fonament de la nostra recomanació, ja que l’amortització anticipada del
préstec hipotecari resultaria possible independentment del fet que no se n’indique
expressament res en el conveni que al seu dia van subscriure la Generalitat Valenciana i
l’Ajuntament de València, atés que el dit conveni està sotmés al compliment del que
disposa l’article 54 de l’esmentat RD 3148/1978.
En este sentit, si bé és cert que l’article 6 de la Llei 30/1992, de 26 de desembre, de
règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,
reconeix la possibilitat de subscriure convenis de col·laboració interadminsitratius, no és
menys cert que estos pactes, acords o convenis no poden vulnerar l’ordenament jurídic
en deixar d’aplicar o desplaçar els preceptes legals i reglamentaris d’observança
obligatòria, com l’article 54 de RD 3148/1978.
Si prevalgera l’opinió de la Conselleria, n’hi hauria prou que les administracions
públiques decidiren establir un conveni per a sostraure’s a l’aplicació de les obligacions
legals que els són exigibles i evitar reconéixer els drets que recullen les disposicions
legals o reglamentàries per a garantir la posició jurídica dels ciutadans.
Recordem que tant l’article 88 de l’esmentada Llei 30/1992, com l’article 4 de la Llei de
contractes de les administracions públiques (RDL 2/2000, de 16 de juny), condicionen
la possibilitat que les administracions públiques subscriguen acords, pactes o convenis
al fet que estos no siguen contraris a l’interés públic, a l’ordenament jurídic o als
principis de la bona administració.
En definitiva, es considera que l’acord que van subscriure la Conselleria i l’Ajuntament
de València no pot buidar de contingut i deixar inaplicat el dret que reconeix l’article 54
del RD 3146/1978, atés que ens trobem davant una norma reglamentària estatal, que ja
existia en el moment de subscriure’s el conveni, i que no s’ha derogat.
Per concloure este apartat, assenyalem que la Conselleria de Territori i Habitatge ha
acceptat les recomanacions que li havíem dirigit en la queixa número 030734 (Informe
anual 2003, pàg. 171), que tractava de la passivitat administrativa per a resoldre el
procediment sancionador que es va incoar contra l’empresa que havia construït
l’habitatge de l’autor de la queixa i que el motivava la insonorització deficient de
l’ascensor.
2.2. Competències de l’Institut Valencià de l’Habitatge
Els expedients de queixa més rellevants que hem tramitat al llarg d’este any i que tenen
com a Administració pública implicada l’Institut Valencià de l’Habitatge, tenen per
objectiu els problemes següents: resolució del contracte de compravenda d’un habitatge
de protecció oficial i desnonament administratiu per falta de pagament; denegació d’una
sol·licitud d’habitatge de protecció pública; desallotjament d’un habitatge ocupat en
215