Informe I - Síndic de Greuges

83 de la Llei 39/88, de 28 de desembre, Reguladora de les hisendes locals...” està
indubtablement limitant l'efecte del seu contingut a aquella causa d'exempció. El
contingut d'esta Disposició addicional vuitena no guarda emperò cap tipus de relació
amb les altres dos exempcions.
D'acord amb tot això, vam assenyalar a l'Administració implicada que la noconcurrència
de la causa d'exempció de l'art. 83.1.c d'esta Llei no prejutjava que hi
pogueren concórrer, no obstant això, alguna de les altres dos causes d'exempció.
D'altra banda, vam assenyalar també que resultava improcedent considerar que les
societats que no aconseguiren un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000
d'euros, només es pogueren beneficiar si, a més, complien la condició de la Disposició
addicional vuitena de la Llei, com semblava desprendre's de l'informe de
l'Administració implicada.
En primer lloc, perquè del text de la Llei no es desprén esta interpretació.
En segon lloc, perquè, com ja hem indicat, del text de la llei es desprén la conseqüència
contrària, ja que limita el seu efecte la pròpia Disposició addicional vuitena a la causa
d'exempció de l'apartat vuité.
En tercer lloc, perquè això conduiria al sense sentit, en haver d’aplicar-se per coherència
el mateix raonament per a l'exempció de l'apartat primer, que només els ens que
compliren la condició d'haver iniciat l'exercici de la seua activitat a partir de l'1 de gener
de 2003, pogueren beneficiar-se de l'exempció. Esta conseqüència, a més d'absurda en
termes jurídics, no creiem que haja estat efectivament aplicada.
2.5. Procediments de recaptació.
L'autora de la queixa núm. 040663 ens indicava que s'havia efectuat per SUMA
(Diputació Provincial d'Alacant) trava d'embargament sobre els seus béns per un deute
de 227 euros. En concret s'havia travat embargament sobre un vehicle de motor valorat
en més de 18.000 euros.
La promotora de la queixa considerava que això constituïa una flagrant violació del
principi de proporcionalitat plasmat en l'art. 114 Reglament de la LGP, atesa la
desproporció existent entre el deute i el valor del bé objecte de la trava d'embargament.
Així mateix, considerava vulnerada l'ordre de prelació que en este tipus d'expedients
establix l'art. 131 LGP, ja que no s'havia actuat prèviament sobre l'efectiu dels seus
comptes corrents, l'existència dels quals era coneguda per SUMA, i en els quals hi havia
quantitats “més que suficient per a cobrir el principal i les costes”.
En l’escrit, la interessada també ens manifestava que en els seus actes de comunicació,
SUMA no facilitava la informació necessària perquè el subjecte afectat poguera
comprovar la procedència de l'acte que se li imputava, fet que tampoc era esmenat
mitjançant la personació en les seues oficines, la qual cosa li havia generat una sensació
d'indefensió. Finalment, denunciava que no hi havia possibilitat, en cap cas, d'accedir a
271