Informe I - Síndic de Greuges

ha entrat en vigor, ja que ni s’ha aprovat definitivament ni s’ha publicat en el butlletí
oficial corresponent i, de l’altra, que es resolga la sol·licitud que havia plantejat
l’interessat i se li concedisca o se li denegue la llicència d’obres d’acord amb les
determinacions urbanístiques vigents actualment al municipi de Chiva.
Per acabar, respecte de la queixa número 030662 (Informe anual 2003, pàg. 160), que
tractava de la concessió indeguda d’una cèdula d’habitabilitat a un habitatge de renda
lliure que no reunia els requisits necessaris per a obtenir-la, l’Ajuntament de València
no ha acceptat la nostra recomanació.
Les deficiències constructives que es denunciaven eren les següents: els fums, els gasos
i les olors de la campana extractora de la cuina no s’expulsaven a l’exterior de
l’habitatge, sinó a l’interior d’un llavador tancat amb làmines que impedien que el fum
eixira. Com que l’habitatge no disposa de cap altre espai hàbil per a estendre la roba,
tampoc no es podia usar per a esta finalitat.
Vam recomanar que, una vegada efectuats els tràmits oportuns, l’Ajuntament estimara
la responsabilitat patrimonial per haver concedit indegudament una cèdula
d’habitabilitat a un habitatge que no reunia les condicions exigibles per a obtenir-la, que
disposara la reparació dels defectes constructius que presentava i que indemnitzara els
danys i perjudicis que s’havien causat a la propietària.
Atés que l’Ajuntament de València no va acceptar la nostra recomanació, li van remetre
l’escrit següent:
“L’Ajuntament justifica no haver acceptat la nostra recomanació adduint dos motius, a
saber: l’informe favorable que va emetre l’arquitecte municipal amb data 3 de febrer de
2002 i el compliment de les condicions de les llicències concedides, i que la perjudicada
no havia presentat la reclamació de responsabilitat patrimonial en el termini establit
legalment.
“No obstant això, esta institució considera que cap dels dos motius no desvirtua els
fonaments de la nostra Resolució: d’una banda, ni en l’esmentat informe de l’arquitecte
municipal ni en les condicions de les llicències concedides s’afirma que l’habitatge
reunisca les condicions que exigixen les normes d’habitabilitat, de disseny i de qualitat
dels habitatges (Decret 286/1997, de 25 de novembre, i articles 2.6 i 2.9 de l’Ordre de
22 d’abril de 1991), de l’altra, no resulta ineludible que el perjudicat interpose la
reclamació de responsabilitat patrimonial, ja que la mateixa Administració pot apreciar
la seua responsabilitat d’ofici (l’article 142.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,
disposa que els procediments de responsabilitat patrimonial s’inicien d’ofici o per
reclamació dels interessats).”
1.3.3. Llicències urbanístiques
En cada una de les nostres investigacions recordem als ajuntaments que en cap cas no es
pot concedir una llicència si l’obra que es pretén executar és contrària a la legislació o
als plans urbanístics. La concessió de llicències no és un acte reglat, i escau concedir-les
200