Informe I - Síndic de Greuges

afegixen, a més, problemes de naturalesa social, amb la qual cosa la seua situació de
vulnerabilitat i desemparament és major i ho és per partida doble. Si li dediquem una
atenció específica estarem en condicions de conéixer millor la seua problemàtica i, així,
podrem dirigir a les administracions públiques implicades els suggeriments o les
recomanacions més adequades.
El marc legal constitucional que legitima, en este cas, la intervenció del Síndic de
Greuges està constituït pels preceptes constitucionals esmentats tant en l'apartat dels
drets a la salut com en el dels drets la protecció i l’assistència socials. De manera que
del que es tracta en este apartat, és de ressaltar el dret a la protecció de la salut de
manera digna, posant en connexió ambdós drets reconeguts en els articles 43 i 10 de la
Constitució.
Els malalts convalescents i terminals i els malalts mentals, i qui envolten totes estes
persones, són els principals destinataris de les nostres investigacions en este àmbit en
l’any 2004, del qual ara donem compte.
En relació amb l'atenció als primers, els malalts convalescents i terminals, hi hem
detectat deficiències que poden resumir-se en l'absència de recursos específics per a
l'atenció de les necessitats de malalts que, a part del seu problema específic de salut,
tenen plantejat un greu problema social, que té tot a veure, precisament, amb esta
malaltia, i es recorre, per regla general, a solucions conjunturals que impliquen la
utilització de recursos no especialitzats i impossibiliten l'adequat funcionament d’estos i
la correcta atenció als usuaris per als quals inicialment estaven destinats, així com
problemes d’enquadrament amb altres sectors d'atenció en matèria de serveis socials i la
desatenció final dels afectats. Altres vegades, la solució es troba en centres o residències
molt allunyats del lloc habitual del domicili del malalt, amb la qual cosa la distància
geogràfica i l'allunyament del seu cercle d'amistats i propparents pot comportar per al
malalt una situació de trastorn depressiu major de l'estat d'ànim. Tot això ens fa insistir,
davant les Conselleries de Sanitat i Benestar Social, en la inajornable necessitat
d'adoptar mesures dirigides a avançar en la creació de l'espai sociosanitari integrat, a la
creació de serveis especialitzats per a l'atenció de contingències com les descrites i la
garantia de la continuïtat dels serveis sanitaris i de la cobertura de les necessitats socials.
En l'àmbit de l'atenció als malalts mentals que, a part de la seua malaltia, patixen, com a
conseqüència d'esta una greu o deficient situació social, es continuen produint
situacions de desatenció molt serioses. En l'informe d'esta institució sobre La situació
de les persones que tenen malalties mentals i dels seus familiars (2003) ja es feia
referència a l'escassesa de places públiques residencials. Els recursos socials de base i la
possibilitat d'atenció per part de la Unitat de Salut Mental no poden donar l’adequada
resposta a este tipus de casos, segons solen relatar-nos els informes rebuts de
l'Administració. Per això, continuem insistint en la necessitat de creació de places
públiques o concertades suficients per a atendre estes contingències, ja siga de
naturalesa residencial, ja siga en habitatges tutelats, a banda que, de moment, s'arbitren
tots els mecanismes necessaris per a donar una resposta adequada a les necessitats
immediates de plaça en centre residencial que tenen alguns d'estos malalts.
36