Informe I - Síndic de Greuges

La protecció d'este dret constituïx una de les majors preocupacions d'esta institució, que
ha vetlat amb especial atenció perquè les administracions valencianes assumisquen en
tota la seua dimensió la protecció d'estos valors. La inestimable col·laboració dels
ciutadans, individualment o associats en organitzacions de protecció de la naturalesa,
com també la mateixa iniciativa d'esta institució en l'obertura d'investigacions d'ofici
relacionades amb esta temàtica, han acabat per convertir esta matèria en un nucli
principal de la nostra activitat.
Durant l'any 2004, el major nombre de queixes presentades pels ciutadans van versar de
nou, com en exercicis anteriors, sobre problemes relacionats amb la tutela dels
establiments i, en concret, sobre les afeccions que estos produïxen en matèria de
contaminació acústica. Esta preocupació, que es troba recollida en els últims informes
anuals, va aconsellar l'elaboració d'un informe especial presentat davant les Corts
Valencianes amb el títol Contaminació acústica en les activitats d'oci. Establiments
amb ambientació musical i pràctiques de consum en la via pública.
L’esmentat informe especial recull l'experiència acumulada per esta institució durant
estos anys, en què realitzava nombroses recomanacions que resultaria ociós reproduir
ací. Ara bé, cal tornar a assenyalar, a la vista de les queixes tramitades al llarg de 2004,
que continuen observant-se greus deficiències en la intervenció administrativa sobre les
activitats generadores de contaminació acústica, moltes de les quals funcionen de
manera clandestina, no han superat una comprovació favorable o, simplement, no tenen
llicències actualitzades.
La llibertat d'empresa i establiment, que no posem en qüestió de cap manera, ha
d’exercir-se amb el límit que exigix el respecte al dret constitucional dels ciutadans a un
medi ambient adequat, que, a més, en el cas dels problemes de contaminació acústica,
es posa en relació amb drets fonamentals com ara la inviolabilitat del domicili i la
intimitat personal i familiar (articles 18.1 i 2 de la Constitució), el dret a la integritat
física i moral (article 15 de la Constitució), i el dret a la protecció de la salut (article 43
de la Constitució). Així és reconegut en les sentències del TC 22/1984, 137/1985,
199/1996 i 94/1999, entre d’altres, com també, en l'àmbit internacional, en les
resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans en el cas López de Ostra vs.
Espanya, cas Guerra i altres vs. Itàlia, etc.
Convé destacar, a més, l'últim pas donat per aquell tribunal en defensa dels drets dels
ciutadans, en reconéixer responsabilitat patrimonial amb motiu de la inactivitat de
l'administració davant el soroll. Ens referim a la important Sentència de 16 de novembre
de 2004, cas Moreno Gómez vs. Espanya, la doctrina del qual havíem anticipat en les
nostres resolucions, en les quals advertíem a les administracions implicades que la seua
inactivitat podria donar lloc a conseqüències d’indemnització.
La Llei 7/2002, de 3 de desembre, de prevenció davant la contaminació acústica, a la
qual, a més, s’ha d’afegir la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, són
instruments importants, l'aplicació dels quals dista molt de ser satisfactòria. Resulta
imprescindible el desenvolupament reglamentari de la llei autonòmica, ja que alguns
dels seus continguts ho necessiten per a poder desplegar tota la seua eficàcia. Creiem, a
més, que han d’incrementar-se els esforços, especialment per part dels ajuntaments, per
21