Informe I - Síndic de Greuges

judicial legitima el propietari a exigir a l’Ajuntament que pague el corresponent preu
just per la major superfície expropiada i no indemnitzada.
Respecte de la valoració de les plantacions existents, la propietària presenta un informe
pericial que es va emetre el 18 de desembre de 2002 i que fixa un preu just de 10.868,31
euros. En canvi, en l’informe que l’arquitecte municipal va redactar el 13 de novembre
de 2002, les plantacions s’havien valorat en 5.108 euros, segons un informe del 5 de
novembre de 2002 que havia redactat un enginyer agrícola. El mateix arquitecte
municipal, en el seu informe del 2 de gener de 2003, punt tercer, indica que “la relació i
la valoració de les plantacions que aporta la propietat diferix de la que va fer l’enginyer
tècnic agrícola en l’informe amb data 5 de novembre de 2002, per la qual cosa es
recomana que s’emeta un nou informe sobre la relació valorada que presenta la
propietat.”
No obstant esta recomanació de l’arquitecte municipal, el Ple de l’Ajuntament, en la
sessió que va tenir lloc el 5 de febrer de 2003, adopta l’acord de desestimar les
valoracions que havia presentat la propietat, sense haver-se fet el segon informe relatiu
a les plantacions.
Esta qüestió –la falta d’un informe per a rebatre adequadament la valoració de les
plantacions que havia presentat la propietat—, juntament amb una extensió més gran de
la finca expropiada, tal com ha declarat el Jutjat de Primera Instància número 2
d’Ontinyent, són motius suficients per a intentar arribar de nou a un acord amb els
propietaris afectats, independentment de la intervenció del Jurat Provincial
d’Expropiació, ja que esta no constituïx cap obstacle jurídic que impedisca arribar a un
acord entre l’Ajuntament i els propietaris.
En virtut d’estos raonament vam suggerir a l’Ajuntament d’Atzeneta d’Albaida que, una
vegada efectuats els corresponents informes tècnics valoratius de les plantacions i atés
l’excés de superfície de la finca expropiada, intentara de nou assolir un acord amistós
amb els propietaris afectats a fi de garantir la indemnitat del seu patrimoni.
L’Ajuntament ens va acceptar esta recomanació.
1.2.2. Entitats urbanístiques de conservació
A continuació abordem les queixes que s’han suscitat entorn de l’actuació de les entitats
de dret públic les quals, a pesar que les componen particulars, s’han establit per a
col·laborar amb un objectiu específicament urbanístic, com ara el de gestionar la
conservació d’unes obres públiques.
Estes entitats tenen com a finalitat conservar i mantenir les obres d’urbanització, les
dotacions i les instal·lacions dels serveis públics.
Un any més, esta institució continua recordant a les administracions urbanístiques que,
fora dels supòsits de constitució obligatòria establits legalment, cap propietari no està
obligat a formar part en contra de la seua voluntat d’una entitat de conservació que es
puga constituir.
190