Informe I - Síndic de Greuges

acte d'impugnació dóna lloc, una vegada transcorregut el termini legal corresponent, a la
seua desestimació.
Esta regla tan sols està exceptuada en el cas que una norma amb rang de llei o de dret
comunitari establisca el contrari o quan el recurs en qüestió haguera estat interposat com
a conseqüència d'un supòsit de desestimació per silenci administratiu. En este cas, no
pot, però, apreciar-se cap de les dos circumstàncies anteriors. Especialment, no pot
emparar-se en la segona de les hipòtesis, atés que en este supòsit concret el recurs
d'alçada va ser interposat com a conseqüència d'un acte exprés de l'administració
(Resolució del director Territorial d'Educació).
En conseqüència, vam entendre que el silenci produït en el este expedient de queixa
posseïa un sentit desestimatori.
Posteriorment, però, es va produir una resolució expressa de l'Administració competent
per al coneixement del recurs d'alçada (Direcció General d'Ensenyament de la
Conselleria de Cultura, Educació i Ciència). Esta situació es troba regulada en el mateix
art. 43, en el seu apartat quart, d'acord amb el qual “l'obligació de dictar resolució
expressa a què es referix l'apartat primer de l'art. 42 se subjectarà al següent règim: [...]
b) En els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior
al venciment del termini s'adoptarà per l'administració sense cap vinculació al sentit del
silenci”. De conformitat amb esta norma, per tant, la resolució de l'administració
resolent expressament el recurs d'alçada per l'interessat, encara que va ser dictat una
vegada clos el termini legal establit, en ser el silenci prèviament produït de sentit
negatiu, produïx els seus plens efectes, i l'interessat disposa, per això, dels adequats
mitjans impugnatoris establits en dret.
Quant al tercer dels assumptes plantejats en este expedient de queixa, i que versava
sobre el compliment o l’incompliment del dret d'accedir als expedients que corresponen
a l'interessat en un procediment administratiu, vam recordar, a estos efectes, que el
promotor de la queixa reunia la condició d’interessat (en virtut d’allò previngut en els
arts. 30 i següents de la LRJAPPAC), en actuar en nom i representació del seu fill
menor d'edat en un procediment administratiu que afectava directament els drets d'este
últim.
Quant a interessat en el procediment, assistien al promotor de la queixa, en la tramitació
del concret expedient de queixa, els drets que amb caràcter general atribuïx la
LRJAPPAC als interessats, i entre estos, de manera especial, el dret “a conéixer en
qualsevol moment l'estat de la tramitació dels procediments en els quals tinguen la
condició d'interessats, i obtenir còpies de documents continguts en aquells” (art. 35
LRJAPPAC). Este dret d'accés a l'expedient administratiu resulta, a més, especialment
rellevant en les hipòtesis d'actuacions administratives concernents a alumnes amb
necessitats educatives especials, on la normativa sectorial vigent, en honor a la
consecució de l'adequat interés del menor, atorga una especial protecció del dret dels
pares a obtenir informació de l'estat dels tràmits realitzats i a aportar les seues opinions
a l'hora d'adoptar les conseqüents decisions.
308