Informe I - Síndic de Greuges

possibles tardances que es poden produir en la derivació de pacients de metge d’atenció
primària (del centre de salut) a l’especialista (del centre d’especialitats o, en el seu cas,
hospitals).
D’acord amb això (el text íntegre de la Resolució apareix en l’annex corresponent a este
Informe), vam suggerir a la Conselleria de Sanitat que adoptara immediatament totes les
mesures organitzatives que foren necessàries de reducció del temps d’espera dels
pacients reumatològics per a ser vistos en consulta per l’especialista, com també que
encaminara les seues accions a millorar les condicions assistencials de les persones que
patixen malalties reumatològiques. Tot perquè se’ls garantisca el respecte a la dignitat
humana, que els pacients tenen reconegut constitucionalment i, igualment, en atenció a
aquells altres drets fonamentals recollits en el títol I de la Constitució espanyola.
La Conselleria de Sanitat va acceptar el suggeriment i va assenyalar que “coincidix amb
la política habitual de la Conselleria d’anar adaptant els serveis a la demanda i millorarne
la qualitat, en coordinació amb les societats científiques corresponents i seguint els
estàndards recomanats”.
3.8. Situació dels pacients després del tancament d’una crítica privada
En la queixa núm. 040630, l’autor ens explica que el dia 2 de febrer de 2004 la seua
esposa va ingressar en una clínica privada de la ciutat d’Alacant. El dia 6 de febrer, a
penes quatre dies després de l’internament, la seua esposa i la totalitat dels pacients i
familiars que es trobaven en aquell moment en la clínica van ser requerits per a
abandonar el lloc, sense més motiu, segons ens indicava, que l’execució d’una “obres en
el centre”.
Ens assenyalava que, posteriorment, va saber que el motiu del desallotjament van ser les
deficiències i l’existència de legionel·la detectades en el centres, descobertes després
d’una inspecció de la Conselleria de Sanitat.
En este sentit, denunciava que estes deficiències i l’existència de partícules de
legionel·la eren conegudes per l’Administració sanitària i el centre hospitalari abans que
este fóra tancat. Així doncs, este fet constituïa la base de la seua queixa: l’omissió
d’informació, perquè no els van advertir en aquell moment la vertadera causa del
desallotjament.
En considerar que la queixa reunia els requisits establits en la Llei 11/1988, reguladora
d’esta institució, va ser admesa a tràmit, raó per la qual vam sol·licitar informe a la
Conselleria de Sanitat.
En la comunicació, l’Administració sanitària ens indicava, entre altres coses, el següent:
- Que la seua actuació es va limitar a l’aplicació dels protocols d’actuació i
acció preventiva davant l’aparició dels brots de legionel·la, segons els criteris
establits en el Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol.
329