Informe I - Síndic de Greuges

També mereix un comentari especial el problema que planteja la queixa número
040167, en la qual se’ns denunciava un casal faller sense llicència d’activitat ni acta de
comprovació. Esta és una problemàtica bastant comuna a la Comunitat Valenciana, en
relació amb la qual ens han arribat diverses queixes. En este cas es va comprovar que
l’Ajuntament de Buñol havia desplegat una activitat merament formal respecte del
casal, ja que havia dictat actes administratius que ordenaven clausurar-lo però no els
havia portat a efecte en cap moment.
És per aixo que vam recordar a este Ajuntament el deure legal d’executar els seus propis
actes, i que per impedir immediatament els usos en l’esmentat local el precintara,
mentre no s’obtingueren els permisos oportuns, fóra per activitat qualificada, fóra per
activitat innòcua, una vegada s’haguera acreditat la deguda insonorització del local. A
més, suggeríem que s’obrira un expedient sancionador contra l’activitat pel temps que
havia funcionat sense haver obtingut la llicència d’activitat ni l’acta de comprovació
favorable, amb un incompliment manifest del que establixen els articles 2 i 6.1 de la
Llei 3/89, de 2 de maig.
Després de nombroses gestions telefòniques vam aconseguir que l’Ajuntament
contestara a les nostres recomanacions, les quals va acceptar. També ens va informar
que el problema s’havia solucionat definitivament amb el trasllat del local a un altre
emplaçament.
D’altra banda, volem destacar el problema que denuncia la queixa número 040500, en
què un ciutadà ens denunciava la inactivitat de l’Ajuntament de València respecte d’una
discoteca que produïa fortes molèsties acústiques.
En este assumpte podíem observar que des del primer informe de la Policia Local, de
novembre de 2002, l’Ajuntament de València havia dirigit a la mercantil titular de
l’establiment diferents requeriments d’esmena de deficiències, que, finalment, al cap de
molts mesos, es van esmenar. Posteriorment, al gener de 2004, es van detectar noves
irregularitats, amb nivells sonomètrics que excedien amb escreix els que estan
autoritzats, cosa que de nou va donar lloc al mateix tipus d’actuació municipal, és a dir,
requerir que s’esmenaren les deficiències. Durant tot este temps no es va adoptar cap
mesura sancionadora.
Manifestàvem a l’Ajuntament de València que havia d’exercir les seues potestats de
manera més contundent, ja que l’activitat generava molèsties greus als veïns des de feia
anys. Per contra, havia dut a terme actuacions amb excessiva dilació temporal i reduïda
eficàcia, atés que les molèsties s’havien mantingut des de l’any 2002.
D’acord tant amb la legislació d’activitats qualificades com de la d’espectacles, vam
indicar a l’Ajuntament que podia dirigir requeriments d’esmena a activitats amb
llicència i imposar mesures correctores, però que no sempre havia d’operar d’esta
manera. De fet, segons la legislació d’espectacles, l’adjudicació d’un tràmit d’esmena
de deficiències al titular de l’activitat està condicionada al fet que no es tracte
d’irregularitats relacionades amb les condicions acústiques de l’activitat. En estos casos
el que escau és obrir un expedient sancionador i aplicar mesures cautelars. Això hauria
225