Informe I - Síndic de Greuges

Al seu torn, l’accés a la llicència l’empara, amb caràcter general, l’article 37.1 de la Llei
30/92, de 26 de novembre, per tal com es tracta d’un procediment ja conclòs pel qual es
va adjudicar la llicència i perquè no s’observa que concórreguen elements relacionats
amb la intimitat o el dret al domicili que impedisquen proporcionar esta informació,
aspecte que efectivament sí que pot concórrer en el cas de l’accés als plànols de la
construcció.
1.3.2. Responsabilitat per actes urbanístics
Tal com garantix l’article 106.2 de la Constitució, els ciutadans als quals les accions o
les omissions de les administracions urbanístiques hagen afectat injustament tenen dret
a una indemnització en els seus béns i en els seus drets pels danys i perjudicis que els
causen, i esta responsabilitat objectiva la poden derivar tant d’actituds passives de
l’Administració, és a dir, retards i dilacions que generen danys a terceres persones quan
no s’intervé en els assumptes en què es tenen competències irrenunciables, com de
comportaments positius, és a dir, la concessió de llicències o d’autoritzacions que no
s’ajusten a la legalitat i que produïxen també perjudicis a terceres persones.
Este any 2004 hem seleccionat estos dos expedients de queixa: en el primer, es denuncia
el retard de l’ajuntament per tramitar i resoldre unes llicències d’obres que tres veïns
havien sol·licitat, i en el segon es qüestionava la denegació indeguda d’una llicència
d’obres a l’empara d’una normativa urbanística que encara no havia entrat en vigor.
Quant al primer expedient, l’autor de la queixa número 031547, 031557 i 031558
acumulada (Informe anual 2003, pàg. 106) ens manifestava el seu desacord amb el
retard municipal en la tramitació i en la resolució de tres llicències d’obres que els seus
representats havien sol·licitat a l’Ajuntament de Dénia (Alacant).
En primer lloc, respecte de la llicència d’obres que havia sol·licitat la senyora [...], i una
volta examinada la documentació que ens ha remés l’Ajuntament, es desprenen els fets
següents que cal tenir en compte:
a) Amb data 25 de setembre de 2002, el regidor delegat d’Urbanisme resol estimar
“escaient que este Ajuntament declare que l’autora pot començar a executar les obres
d’edificació de l’habitatge unifamiliar i piscina objecte de l’expedient [...], situats a [...]
en compliment en els seus propis termes de les sentències del Tribunal Superior de
Justícia de 30 de gener de 2001 i del Jutjat Contenciós Administratiu d’Alacant número
1, de 23 de juliol de 2002”.
b) Posteriorment, mitjançant el Decret de l’Ajuntament de 7 de juliol de 2003 es dicta la
Resolució següent: “tenint en compte que, ex article 110.2 del Decret valencià 180/02,
aprovatori del Pla d’ordenació dels recursos naturals del Montgó, se imposa que les
obres d’urbanització i d’edificació que la senyora [...] té autoritzades d’acord amb la
STSJ de 30 de gener de 2001, se suspenen cautelarment, i que l’esmentat Decret no s’ha
sotmés a revisió jurisdiccional, s’estima escaient que es faça constar esta circumstància
a la mateixa interessada: segons l’article 110 del PORN, el Govern valencià ha disposat
197